Israel diu que la bomba nuclear de l'Iran està a punt i és qüestió d'uns pocs mesos que l'antiga Pèrsia es transformi en una potència nuclear, segons el cap del servei secret de l'exèrcit israelià, Amos Yadlin. Aquest crit d'alarma israelià coincideix amb l'ofensiva de l'Administració Obama per arribar a un diàleg amb el règim de Teheran.


Està clar que les manifestacions de uns i altres van en direcció oposada. Els nord-americans estimen que a l'Iran encara li falten uns anys per disposar d'armes atòmiques i donen la data del 2013 o, fins i tot, el 2015, per tant, Obama disposaria d'un cert marge de temps per veure si la seva política d'aproximació als aiatollahs' dóna fruits positius. Per Israel el temps ja s'ha esgotat.

Fonts de la seguretat israeliana han filtrat en les últimes setmanes als mitjans informatius que el president iranià no ha anunciat encara que el seu règim ja té una bomba nuclear, perquè abans de fer-ho vol disposar com a mínim d'una dotzena de bombes, i per assolir aquest objectiu necessita més urani enriquit i més temps per obtenir-lo. Yadlin diu que ha arribat el moment fatal ja que la nova estratègia política de diàleg de Obama ha fet baixar la guàrdia a Occident i ha reforçat el règim dels aiatollahs'. Yadlin ha declarat: "L'Iran ha passat la porta de la realització del nuclear", però el director de la National Intelligence nord-americana, Dennis Blair, ha assegurat al comitè de les forces armades del Senat que "l'Iran encara no ha decidit posar l'accelerador cap a una bomba atòmica que pugui ser transportada per un míssil".


Estat actual de la bomba i obertura nord-americana

De diferents fonts dels serveis d'intel·ligència sembla deduir-se que Iran té una tona d'urani poc enriquit a la planta de Natanz i que en tindrà mitja tona més en menys de sis mesos, però aquest baix nivell d'enriquiment, calculat en el 4%, no li permet construir una bomba atòmica. Iran diu que aquest material nuclear està destinat a la planta nuclear de Busher, és a dir, a l'ús civil. Iran, per disposar de la seva primera bomba nuclear, necessita 25 quilograms d'urani enriquit, i per arribar-hi li falta un any de temps, segons els experts.

Natanz està sota control dels inspectors de la OIEA (Organització Internacional de l'Energia Atòmica), que sabrien el que passa si el règim decideix enriquir l'urani empobrit de que disposa. Els experts israelians afirmen que Iran ha construït una central amagada per procedir a l'enriquiment del seu urani i que ja està funcionant. Calculen que en pocs mesos, o com a molt en dos anys, Iran tindrà la seva bomba atòmica. Un responsable israelià de primera línia, que no vol que surti el seu nom, ha dit que Iran creuarà la línia groga "quan disposi d'una tona i mitja, aleshores la no-proliferació estarà morta" i, a continuació, "tothom sap que si un país que no accepta l'existència d'Israel disposa de tal programa, intervindrem".

La fermesa habitual dels dirigents israelians contrasta fortament amb la política d'Obama que en el seu missatge als dirigents iranians ha assentat les bases per a un futur diàleg: Estats Units renuncien a l'objectiu de canviar el règim de Teheran, congelen la opció militar, posen fi a la política del pal i la pastanaga i inclouen el programa nuclear iranià dins del conjunt de temes a resoldre entre les dues parts. El president ha dit públicament que l'Iran ha "d'ocupar el lloc que li pertoca en el concert de les nacions", que és una manera de reconèixer el regim sorgit de la revolució khomeinista de fa trenta anys. Fa pocs dies el diari New York Times' publicava que els Estats Units i els seus aliats europeus preparen noves propostes autoritzant a Teheran a continuar les seves activitats d'enriquiment de l'urani durant un cert temps després de l'obertura de negociacions. Un portaveu de la Casa Blanca va qualificar d'"inexacte" aquesta informació. Fins ara els occidentals han condicionat l'inici de converses a l'aturada del programa nuclear iranià. De confirmar-se el que diu el diari nord-americà seria un nou pas d'Obama cap a un diàleg sense condicions prèvies.


La cerimònia del matrimoni Iran-EUA

A l'Iran, a la cerimònia del matrimoni és costum que la promesa resti callada quan li pregunten per primera vegada si es vol casar amb el seu futur espòs. Per educació ha d'esperar a que li preguntin tres vegades abans de dir que sí. Les reaccions iranianes, fins ara, als signes d'obertura i aproximació d'Obama, són com el silenci de la futura esposa. El Guia Suprem, Ali Khamenei, ha dit que els nord-americans poden canviar, i que en aquest cas els iranians també canviaran la seva postura. Teheran busca dels Estats Units un reconeixement que seria la porta d'entrada a projectes comuns regionals, com l'estabilització de la situació a l'Iraq i a l'Afganistan. En primer lloc, exigeixen el desbloqueig dels diners iranians en els bancs nord-americans i la fi de l'embargament econòmic i dels discursos hostils, abans de donar el si, com la futura esposa.

Els nord-americans podrien descongelar el diner iranià sense que representi una gran concessió i els iranians podrien vendre el tema a la seva opinió pública com una prova de la rectificació de la postura nord-americana, que cedeix a les demandes del poble iranià. Washington, a canvi, demanaria una cooperació iraniana amb l'OTAN en la guerra de l'Agfanistan. Un altre gest és que els nord-americans facin fora de l'Iraq a una guerrilla iraniana de 3.500 homes i dones oposats al règim dels aiatollahs', els Mudjahidins del Poble, que des de fa vint anys disposen d'un camp militar al nord de Bagdad. Fa poc se'ls ha demanat, als Mudjahidins, que marxin de l'Iraq. Una altra mostra de la bona voluntat de Washington. Teheran demanarà la fi de les sancions econòmiques i Washington que Iran rebutgi el terrorisme, deturi el seu programa nuclear i deixi de donar suport a Hamas i Hezbollah.

A la fi potser hi haurà matrimoni perquè els Estats Units necessiten assegurar la seva presencia a l'Orient Mitja i Àsia central mentre el règim iranià precisa millorar la precària situació econòmica de la seva població i vol expandir el seu poder per la regió. Enmig d'aquest camí hi ha una pedra: Israel.