Haití serveix per recordar que en cas de catàstrofe humanitària hi ha unes prioritats en l'ajuda d'urgència, i que la logística i la coordinació són bàsiques per poder fer arribar a la població l'ajut humanitari. Les cinc prioritats segueixen aquest ordre: aigua, aliments, sanitat, enterrament dels cadàvers i carburant. L'accés a l'aigua potable és el primer de tot en l'ajuda als supervivents d'un sisme o catàstrofe d'altre mena. Segons els experts, una persona mor de set en tres dies, mor de fam en vuit i, en el cas d'un país amb molt de sol com és Haití, la calor accelera la deshidratació. s l'aigua contaminada la que transmet tota mena de malalties als supervivents, especialment les diarrees, però també el paludisme, la disenteria, el còlera, la tuberculosi i altres infeccions respiratòries. Aquestes malalties, però, ja eren presents a Haití abans de produir-se el sisme, segons fonts de l'OMS (Organització Mundial de la Salut).
Abans de produir-se el moviment tel·lúric a Haití, sols la meitat de la població tenia accés a l'aigua potable i sols el 19% disposava de sanitaris a casa seva. Les canalitzacions d'aigua enviades amb urgència han estat trencades per gent que volia veure i la prioritat és distribuir-la amb bidons. Els aliments són el segon element de supervivència per a la gent que ho ha perdut tot. Fan falta aliments molt nutritius i a punt per menjar. No serveix de res, doncs, enviar arròs quan no hi ha llenya ni cap font de calor per coure. El Programa Alimentari Mundial (PAM) ha calculat un ajut alimentari urgent per a uns dos milions de persones que ha de mantenir-se durant els pròxims mesos: enviarà aliments que no cal cuinar.
La sanitat és un tercer element per salvar els milers de persones ferides, que necessiten assistència mèdica o intervencions quirúrgiques, segons explica Metges sense Fronteres (MSF). Els dos hospitals i la clínica que aquesta organització gestionava abans del sisme van quedar destruïts i la inseguretat regnant a algunes zones és un greu problema perquè si s'instal·la un hospital de campanya de nit, pel mati no existeix. Els robatoris proliferen on no hi ha una autoritat que imposi l'ordre.
En aquesta situació, milers de fèretres per recollir els morts han estat enviats a Haití. Cal desmentir, però, la creença que els morts són una font de transmissió de malalties després de una catàstrofe natural. No són pas els morts els qui transmeten malalties, sinó els vius: les aglomeracions de gent especialment a estats on el nivell sanitari és baix i la prevenció es nul·la, segons fonts de MSF. Els morts de catàstrofes naturals no propaguen malalties perquè la causa de la mort ha estat un traumatisme, no una infecció, conclouen els especialistes del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), i expliquen que no s'han d'enterrar els morts en fosses comunes ni tampoc se'ls ha d'incinerar, perquè aleshores és impossible identificar els cadàvers i poder informar les famílies. Quan no hi ha infraestructures per guardar els morts la solució és un enterrament provisional, explica el CICR. Finalment, tots aquests elements prioritaris d'ajut urgent necessiten carburant per poder transportar-los fins a les víctimes. A la capital haitiana s'han produït xocs entre grups d'haitians per fer-se amb bidons de gasolina.
Logística i coordinació
La logística és un dels greus problemes a superar per a l'ajut urgent, ja que en el cas d'Haití el port ha quedat destruït i l'aeroport de la capital, Port-au-Prince, ha quedat sense torre de control i amb l'única pista d'aterratge i enlairament malmesa. La missió de les Nacions Unides al país des del passat dia 14 ha instal·lat una base logística a l'aeroport. Els avions que porten l'ajut dels estats i les ONG fa dies que descarreguen material mèdic i productes de primera necessitat però la coordinació d'aquest ajut és tan important com el mateix ajut, segons la lliçó apresa després del tsunami del 2004 a l'Àsia.
A Haití la destrucció patida ha deixat el país sense hospitals i ha obligat a enviar un important dispositiu sanitari. La precària situació de l'aeroport de Port-au-Prince tan sols permet aterrar uns pocs avions per dia per evitar un nou caos, en aquest cas aeroportuari. Molts vols d'ajut han estat suspesos degut a la saturació de l'aeroport després que tot un seguit d'avions no podessin aterrar i haguessin de marxar. Les operacions de descàrrega dels avions i la sortida dels productes desembarcats cap al seu destí és lenta i produeix amuntegament de càrregues al voltant de la pista, segons informa Metges del Món. La manca de coordinacióprovoca que arribin carregaments amb productes que no són d'urgència, quan la prioritat són els equips mèdics abans que els vestits. Més endavant, ell problema podria esdevenir-se quan els auxilis posteriors a la situació d'urgència i enviats per les ONG arribin massa aviat: aleshores s'amuntegaran tota mena de productes, els d'urgència i els que no ho són.
La coordinació entre les diferents agències de l'ONU i les ONG ha permès fer passar els ajuts pels ports i aeroports de les ciutats haitianes de Gonaives, Cap-Haitien i per la capital de la veïna República Dominicana, Santo Domingo. Com que les persones que caldrà atendre durant mesos seran uns dos milions, és necessari establir una cadena de distribució ràpida i eficaç amb centres de distribució i punts d'emmagatzemament principals i secundaris. De moment no hi han prou camions, ni gasolina, les carreteres: estan tallades i no hi ha lloc per allotjar els milers de humanitaris que han anat a l'illa. Un portaveu de Metges del Món afirma que quan va succeïr el tsunami -a Sri Lanka i a Indonèsia-, l'Estat facilitava l'accés dels equips i l'organització dels ajuts. A Haití, però, no hi ha Estat, l'ha enfonsat el terratrèmol.
Quan s'intervé a un Estat que ha patit un sinistre, aquest sempre dirigeix la gestió dels recursos i les capacitats de la població, i associa, alhora, aquesta gestió a la distribució de l'ajut humanitari per no crear un estat d'assistència permanent. Però a Haití no hi ha autoritat estatal i la violència i el pillatge proliferen a la capital. En aquest sentit, les tropes estrangeres, especialment les nord-americanes, són un pedaç imprescindible per fer possible la supervivència dels habitants.
