El conflicte israelo-palestí és un dels més enquistats a la zona de l'Orient Mitjà. Hi ha tres qüestions cabdals a l'hora de negociar una solució a les fins ara fracassades converses de pau: les fronteres del projectat Estat palestí, amb tot el que suposa el problema de les colònies jueves a Cisjordània, amb prop de 300.000 colons; el retorn dels refugiats palestins, bàsicament els de les guerres del 1948, amb centenars de milers de fugitius de les seves cases i terres de l'actual Israel, i les del 1968, amb centenars de milers de fugitius de les seves cases i terres de Cisjordània; i l'estatut de la ciutat de Jerusalem, proclamada capital de Israel pel Knesset -Parlament israelià- i a la qual els palestins no volen renunciar com a capital del seu futur Estat.
La ciutat de Jerusalem és un símbol tant polític com religiós. Els seus habitants -700.000, segons dades d'enguany- estan convocats a les urnes el mes vinent, novembre, per la celebració d'eleccions municipals. De la població de la ciutat, 267.000 habitants són palestins, amb un ràpid creixement demogràfic, de manera que es calcula que el 2020 seran aproximadament 371.000, segons les projeccions actuals. Si aleshores anessin a votar podrien elegir un alcalde palestí. El 2003, a les últimes eleccions municipals els palestins de Jerusalem eren el 30,8% del cens devant el 20,1% dels jueus religiosos i el 49,1% dels jueus laics, segons dades del diari de Tel Aviv "Yediot Aharonot".
Ara els palestins són el 34% de l'electorat però molts pocs aniran a les urnes a dipositar el seu vot perquè per a ells suposa reconèixer la sobirania israeliana sobre la ciutat. La líder del partit palestí Tercera Via, Hanane Achraoui, diu: "Jerusalem Est és un territori ocupat il·legalment i és impensable legitimar aquesta ocupació anant a votar". Ara bé, aquesta postura podria variar en el futur. El rector de la universitat palestina Al-Qods de Jerusalem, Sari Nusseibeh, afirma: "De moment (anar a votar) afebliria la postura palestina i aniria contra la nostra reivindicació de considerar Jerusalem Est com a part integrant de l'Estat palestí. Però, si una majoria de palestins considera irreal la solució dels dos estats no seria sorprenent que canviessin la seva actual actitud abstencionista". Un investigador del Jerusalem Institute for Israel Studies, Israel Kimche, estima que els palestins de Jerusalem estan evolucionant en la manera de pensar com influir en el destí de la ciutat ja que l'Autoritat palestina cada vegada és menys respectada i seguida i un electorat palestí que supera en 100.000 vots a l'electorat jueu religiós podria ser decisiu si deixés de ser abstencionista.
Tres blocs: palestins, jueus religiosos i jueus laics
Un dels candidats a alcalde, Arkady Gaydamak, jueu populista rus, ha dit que si és elegit pensa nomenar un alcalde adjunt palestí, en un intent d'atreure el vot palestí, però els observadors no creuen que se'n surti i faci anar els palestins a les urnes El fet és que si els palestins abandonessin la seva postura abstencionista a Jerusalem hi hauria una alcaldia amb tres blocs político-ètnico-religiosos: els dels palestins, el dels jueus religiosos i els dels jueus laics i cap d'ells disposaria de la majoria per poder governar la ciutat sinó que s'imposaria una coalició que podria ser entre jueus laics i religiosos o entre jeus laics i palestins. El diari jueu abans esmentat, "Yediot Aharonot", estima que el pròxim alcalde de Jerusalem si vol conservar una majoria jueva haurà de buscar solucions al problema de la emigració jueva fora de la ciutat i reivindicar una modificació de les fronteres municipals renunciant als barris palestins o annexant nous territoris. Es un problema polític i demogràfic.
De fet, en els últims temps entre la població palestina, vista la manca de resultats de les negociacions per crear un Estat palestí i davant la frustració política -divisió entre Cisjordània, controlada per Al Fatah, i franja de Gaza, a mans de Hamas- i econòmica, amb un empobriment generalitzat, s'obre pas una altre possible solució: la construcció de un Estat binacional, entre israelians i palestins, que suposaria la fi de l'ocupació d'uns pels altres per crear un nou Estat federal o paritari en que tots els ciutadans tindrien els mateixos drets i deures, fossin jueus o palestins. Aquesta possible solució política porta una vegada més al tema demogràfic ja que en un futur no excessivament llunyà la població palestina superaria a la jueva.
