Les eleccions de diumenge passat a Alemanya han deixat tres guanyadors. En primer lloc la dreta cristianodemòcrata (CDU-CSU), que tot i retrocedir lleugerament (al voltant del 1%) conserva el primer lloc i la capacitat de formar nou govern. En segon lloc els liberals (FDP), que han crescut de manera considerable (més del 4%) fins a ser el tercer partit del país
i el més que probable soci de coalició amb els cristianodemòcrates. En tercer lloc, el Die Linke (l'Esquerra), que creix de manera apreciable (al voltant del 3%) tot i ser el partit amb qui cap altre vol pactar, és a dir, el més marginal dins l'escenari polític.
L'èxit electoral de l'Esquerra contrasta amb la gran desfeta soferta pels socialdemòcrates (SPD), que han retrocedit prop de un 11%. De fet, la distància entre l'abans poderós SPD i el nouvingut Die Linke s'ha escurçat força (SPD 23% i Die Linke 13%, als comicis de diumenge passat), de manera que s'ha produït un reequilibri de forces dins de l'esquerra alemanya.
Però l'avenç de l'Esquerra mostra una vegada més que la unificació alemanya de fa vint anys no ha fet desaparèixer les diferències entre les antigues RFA i RDA. El cas de Die Linke és emblemàtic, ja que un setmanari tan prestigiós com "Der Spiegel" no dubta en afirmar que dins d'aquest partit hi ha, de fet, dos partits. Cal recordar que durant la divisió alemanya a la RDA (República Democràtica Alemanya, comunista) governava el SED (Partit Comunista Estalemany), i que, en caure el mur de Berlín -1989-, va evolucionar per adaptar-se a la nova situació i es va convertir en l'SED-PDS (SED-Partit del Socialisme Democràtic).
I més tard va esdevenir simplement el PDS -abans de ser el Linspartei-PDS (Partit d'Esquerra-PDS)-, fins arribar a l'actual Die Linke (La Esquerra) el 2007, just quan va fusionar-se amb l'Alternativa electoral pel treball i la justícia social (WASG), escissió de l'esquerra del SPD liderada per Oskar Lafontaine. De fet, a Die Linke s'unien el partit PDS de l'antiga RDA, i el WASG, de l'antiga RFA (República Federal Alemanya).
Dues cultures polítiques diferents
Als estats de l'antiga RFA, Die Linke ha anat creixent en recollir tota una munió de nostàlgics de les revolucions cubana, sudamericanes, gent que havia estat dels Verds (partit que, des de l'esquerra, ha anat girant cap el centre), escindits de l'esquerra del SPD, i una part dels anomenats "hartzies" (uns cinc milions de beneficiaris de Hartz-IV, és a dir, aturats que reben un ajut social sorgits de les reformes liberals del govern socialdemòcrata del canceller Schröder inspirat per Peter Hartz, ex-director de personal de Volkswagen).
Aquesta conglomerat de grups progressistes i esquerrans és totalment diferent dels disciplinats militants procedents del PDS, perfectament enquadrats per les estructures del partit i amb una cultura política de partit hegemònic i majoritari (van governar la RDA durant quaranta anys) i un perfil molt més conservador. El Die Linke de l'antiga RFA no esta acostumat al compromís, a l'inrevés del Die Linke de l'antiga RDA, que aspira a governar en coalició amb SPD i els Verds en els estats federats on sigui possible.
Són dues cultures polítiques diferents. Els dos corrents volen controlar i dirigir el partit. "Der Spiegel" parla del "partit u", fortament ancorat dins la societat de l'antiga RDA (obté uns excel·lents resultats electorals), pragmàtic i amb experiència de govern. I el "partit dos", dissident i que considera que els seus companys de partit "ossis" (alemanys de l'Est) són massa prudents, covards, hipòcrites i corruptes perquè participen en diversos governs de coalició en els estats federats (länds) de l'Est, o perquè hi volen participar.
Els "ossis" veuen els "wessis" (alemanys de l'Oest) com a ideòlegs fracassats i radicalitzats. Els objectius electorals de Die Linke a l'Est són penetrar dins les classes mitjanes per ampliar la seva base electora, mentre que l'Oest es dirigeix sobretot cap a la població més feble i castigada per la crisi, els "hartzies". En el seu últim congrés, celebrat a Berlín el passat mes de juny, els dos partits (partit u i partit dos, segons "Der Spiegel") van respectar un armistici i l'equilibri intern es manifesta en la copresidència del partit: Oskar Lafontaine, que havia estat líder del SPD, i Lothar Bisky, procedent del SED, president del PDS i ara del Die Linke. Al seu cantó l'ex-president del SED-PDS, Gregor Gysi, presideix el grup parlamentari al Bundestag /(Parlament federal), i Petra Pau, de l'ala reformista i procedent del SED, és la vicepresidenta del Bundestag.
