Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 21 de de novembre del 2013 | 17:40
Crònica · Internacional

Catalunya, Xipre i la Unió Europea

La República de Xipre és actualment un Estat membre de la Unió Europea. No obstant, aquest Estat internacionalment reconegut només controla dos terços de l'illa, ja que el terç restant (ubicat al nord de la mateixa) fou ocupat militarment per Turquia el 1974.

Marc Costa · Des d'aleshores s'h ava instaurar la denominada República Turca del Nord de Xipre, un suposat Estat reconegut únicament per Turquia.

Fou el 2004 quan Xipre va aconseguir ingressar a la Unió Europea, juntament amb Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Hongria, Eslovàquia, Eslovènia i Malta. Per tal de formar part de la Unió Europea, en primer lloc, d'acord amb l'article 49 del Tractat de la Unió Europea (TUE), aquests deu països van haver de ser reconeguts com Estats europeus; en segon lloc, van haver-se d'ajustar als principis de llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals, així com als de l'Estat de dret, d'acord amb l'article 6 TUE; i, finalment, van haver de complir les condicions econòmiques i polítiques conegudes amb la denominació de criteris de Copenhaguen, és a dir, ser unes democràcies estables, respectuoses dels drets humans, del dret i de la protecció de les minories, estar dotats d'una economia de mercat eficaç i adoptar les regles, normes i polítiques comunes que constitueixen el cos legislatiu de la Unió Europea, és a dir, el que conforma el cabal comunitari o acquis communautaire.

No obstant això, la situació política de Xipre era singular. Formalment, el seu territori nacional abasta la totalitat de la illa, però paradoxalment en la realitat només controla dos terços de la mateixa. Per aquest motiu, la Unió Europea va haver d'idear un sistema alternatiu imaginatiu. Va acceptar l'adhesió de la República de Xipre, de manera que formalment la totalitat de la illa de Xipre forma part de la Unió Europea, però, en canvi, en la realitat, només s'aplica el cabal comunitari a la part de la illa efectivament controlada per aquesta República, quedant temporalment suspesa l'aplicació en el territori en el que no exerceix un control efectiu a causa de l'ocupació turca, és a dir, allà on actualment hi ha la República Turca del Nord de Xipre. Precisament el cabal comunitari és l'essència jurídica de la Unió Europea conformada per tot el seu conjunt normatiu vigent.

I això és el què haurà de fer la Unió Europea en el supòsit que Catalunya esdevingui independent: idear una alternativa imaginativa per encabir els set milions i mig de catalans i ciutadans de la Unió Europea que conformaran en nou Estat català i que momentàniament podrien quedar temporalment fora de dita comunitat internacional. És evident que la situació serà igualment singular, com va passar anys enrere amb Xipre, ja que els diferents Tractats de la Unió Europea no preveuen enlloc les conseqüències d'una eventual secessió d'un territori d'un dels Estats que la conformen, però és evident que si la Unió Europea es basa realment en l'Estat de dret, haurà de trobar una solució imaginativa, ja que, en cas contrari, posarà en joc el seu ja prou fràgil prestigi internacional com a organització internacional.

Sembla clar que l'adhesió de Catalunya a la Unió Europea no serà automàtica, ja que primerament hauria de reunir, a l'igual que la resta dels Estats que en formen part, tots els requisits que exigeix el TUE. Per aquest motiu, cal trobar una solució mentre dura el seu procés d'adhesió. Però mentre l'Estat espanyol es fa el sord davant d'aquesta qüestió, altres Estats han començat a recercar possibles solucions davant un escenari que cada cop sembla més factible. La gran diferència entre una política estratègica internacional intel·ligent i una altra totalment intransigent i sense cap rumb determinat, emparada amb un nacionalisme intransigent.
L'aprovació del corredor mediterrani és una mostra de l'escàs poder d'influència espanyol en el si de la Unió Europea"
Un dels Estats que ha començat a plantejar-se seriosament la possibilitat d'una Catalunya independent ha estat Alemanya, on un estudi publicat pel prestigiós Institut Alemany per a Afers Internacionals i de Seguretat (Deutsches Institut für Internationale Politik und Sicherheit) del politòleg Kai-Olaf Lang i titulat Catalunya en el camí cap a la independència? ("Katalonien auf dem Weg in die Unabhängigkeit?", disponible clicant aquest enllaç) proposa que si Catalunya acaba esdevenint independent, la Unió Europea podria aplicar el model de Xipre, però a l'inrevés, de manera que el cabal comunitari europeu continuaria vigent al nostre país encara que l'Estat català estigui fora de les institucions europees mentre duri el procés d'adhesió.

D'aquesta manera, formalment el nou Estat català estaria fora de la Unió Europea mentre dura el procés d'adhesió, però, a la pràctica, no quedaríem fora de la comunitat europea ja que el cabal comunitari es continuaria aplicant en el nostre país.

Tenint en compte la situació actual del procés sobiranista en el nostre país, seria difícil entendre per què el Parlament Europeu ha aprovat una infraestructura tan costosa com el futur corredor ferroviari mediterrani, que passarà per un territori que en un futur podria estar fora de la Unió Europea, si no fos que, en el fons, disposa de solucions alternatives per si es dóna aquesta eventualitat. Especialment si tenim en compte les pressions i els grans esforços realitzats per part del govern espanyol i dels principals partits polítics espanyols defensant fermament el corredor central del Pirineu aragonès per davant d'aquest corredor mediterrani. Uns esforços que --no ens enganyem-- haurien estat possiblement l'opció més adequada per evitar eventuals futures controvèrsies de fronteres entre la Unió Europea i una futura Catalunya independent fora d'aquesta i que, per contra, l'opció espanyolista paradoxalment ha estat esborrada de les noves xarxes prioritàries transeuropees de transport.

Finalment, aquesta decisió del Parlament Europeu és una mostra de l'escàs poder d'influència de tota la maquinària política espanyola en el si de la Unió Europea, un poder que sovint des de Catalunya sobrevalorem. A més, hem de recordar que aquest nou mapa del transport europeu no s'ha aprovat com a directiva, és a dir, permetent als Estats membres escollir la forma i els mitjans per assolir els resultats que es volen assolir, sinó directament com a reglament, és a dir, d'obligat compliment en tots els seus elements, convertint en inaplicables qualsevol disposició nacional que li sigui contrari, no sigui cas que l'Estat espanyol, una vegada més, es faci el sord i utilitzi qualsevol mecanisme per demorar o no aplicar les decisions del Parlament Europeu, com ha fet tantes altres vegades.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat