Barcelona · Una cosa és com analitzen els resultats electorals els mitjans de comunicació espanyols i catalans i una altra com els analitza la premsa internacional. En aquests comicis del 20 de novembre no hi ha cap dubte que el guanyador a la nació espanyola serà el Partit Popular i el perdedor el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Cal veure la distància entre els dos. Però l'atenció, en gran part, se centrarà en els resultats a les nacions catalana i basca.

Els mitjans de comunicació espanyols centren la seva atenció en els resultats globals a l'Estat i, a continuació, analitzen els vots expressats per territoris, però aquesta vegada pot passar que a la nació basca les dues forces nacionals (Partit Nacionalista Basc i la coalició Amaiur) superin en vots i escons a les dues forces estatals o nacional espanyoles (PP i PSOE). Si les urnes expressen aquesta voluntat popular, que suposaria una victòria pels partidaris del dret a l'autodeterminació i la independència, les conseqüències polítiques aniran més enllà del 20-N i es projectaran en un futur pròxim, captant l'atenció internacional.

La nació basca, a les portes d'un tomb polític
A la nació basca és molt possible que la dreta nacional (PNB) guanyi en vots i escons a la dreta espanyola (PP) i que les esquerres, desprès d'un procés d'acumulació de forces disperses (HB, EA, Aralar i altres) que ha desembocat en la coalició Amaiur, superi en vots i escons a l'esquerra espanyola (PSOE). La desaparició d'ETA com a organització dedicada a la lluita armada, torna a situar en primer pla la reunificació dels territoris bascos situats a l'Estat espanyol (Euskadi i Navarra). En aquests moments el futur és obert i depèn, en part, dels resultats del 20-N.

L'evolució del vot del PNB ha estat de 354.000 a les eleccions del 2000 (7 escons), 421.000 el 2004 (7) i 306.000 el 2008 (6). El PP va obtenir 204.000 vots i tres escons el 2008. Eusko Alkartasuna (EA), per la seva part, obtenia 100.000 vots el 2000 (1 escó), 81.000 el 2004 (1) i 50.000 el 2008 (0). Ara els vots d'EA se sumaran als 100.000 o 150.000 que treia HB (Herri Batasuna) i als prop de 30.000 d'Aralar del 2008. L'esquerra basca reunida pot obtenir més vots que la suma dels seus components en anteriors comicis i treure fins a 7 escons, és a dir, formar grup propi al Congrés. El PSOE el 2008 va recollir 421.000 vots i nou escons. Ara les enquestes pronostiquen que recularà i podria ser superat per Amaiur.

A la nació gallega és tradicional el domini de les forces polítiques espanyoles. Els partits nacionals gallecs agrupats dins del Bloc Nacional Gallec (BNG) van obtenir 306.000 vots i tres escons l'any 2000; 208.000 vots i dos escons el 2004 i 212.000 vots i dos escons el 2008. El PSOE el 2008 treia 670.000 vots i deu escons i el PP 754.000 vots i onze escons. Cal veure si el desgast del govern autònom del PP i la prevista desfeta del PSOE poden beneficiar al BNG.

Evolucions a la nació espanyola
A la nació espanyola els dos partits estatals (PP i PSOE) poden veure com creix l'esquerra ex-comunista  Esquerra Unida (IU), frenant la seva davallada iniciada després del 1996 (10,6% dels vots i 21 escons) que va suposar la pèrdua de més de la meitat dels sufragis el 2000 (5,9% i nou escons), que va continuar el 2004 (4,5% i cinc escons) i va culminar el 2008 amb el 3,8% dels vots i dos escons. Ara pot recollir una petita part del vot que perdrà el PSOE. I pot ser que la UPyD (Unió, Progrés i Democràcia) de l'ex-socialista Rosa Díez, deixi de ser un partit quasi exclusivament madrileny per arrelar en altres territoris i veure com es multipliquen els 130.000 vots trets el 2008 i el seu escó solitari. El joc polític espanyol passaria de dos partits dominants (PSOE i PP) i un de molt petit (IU) a quatre, amb dos grans (PP i PSOE) i dos petits (IU i UPyD).

Dins de la nació espanyola hi ha tres territoris on existeixen forces polítiques que es qualifiquen de nacionals. Es el cas de Canàries, Andalusia i Aragó. A les illes atlàntiques els partits nacionalistes i regionalistes estan agrupats a Coalició Canària (CC) que ha vist com s'erosionava la seva força des dels 248.000 vots i quatre escons del 2000 als 208.000 vots i tres escons del 2004 fins els 174.000 vots i dos escons del 2008. A Andalusia el Partit Andalusista (PA) ha anat encongint-se des dels 206.000 vots i un escó del 2000, als 182.000 vots i cap escó del 2004 fins els 68.000 vots i cap escó el 2008. A l'Aragó la Chunta Aragonesista (CHA) va créixer del 2000 (75.000 vots i un escó) al 2004 (94.000 vots i un escó), per ensorrar-se el 2008 (38.000 vots i cap escó).

Esquizofrènia política a Catalunya
Finalment, a la nació catalana es donarà la situació paradoxal que el creixement sociològic ràpid i imparable de l'independentisme no tingui cap mena de traducció política el 20-N. Per la dreta, CiU pot millorar resultats però es veu amenaçada pel fort avenç del PP que podria superar-la o igualar-la. La federació va assolir 970.000 vots i quinze escons el 2000, 835.000 vots i deu escons quatre anys més tard, i 779.000 vots i deu escons el 2008. El PP, per la seva banda, va obtenir 592.000 vots i vuit escons el 2008.Per l'esquerra no hi ha color ja que el domini del PSC (Partit Socialista de Catalunya), que desapareix en arribar al Congrés per ser PSOE, és total.

Per molt que reculi el PSC en vots i escons (el 2008 va assolir 1.672.000 vots i 25 escons) no pot ser atrapat ni tant sols per la suma d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la coalició ICV-EUiA (Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa). Aquesta última força política té una majoria del seu electorat independentista, segons les enquestes sociològiques, però no la majoria de la seva direcció política. ERC va treure el 2000 194.000 vots i un escó, el 2004 652.000 vots i vuit escons i el 2008 298.000 vots i tres escons. ICV-EUiA va obtenir el 2008 181.000 vots i un escó.

Les enquestes apunten que ERC pot mantenir-se mentre que ICV-EUiA pot créixer i treure fins a tres escons. El resultat és que a Catalunya la majoria serà pels partits nacionals espanyols, en uns moments en que totes les enquestes diuen que en cas de celebrar-se un referèndum d'autodeterminació guanyarien clarament els partidaris de la independència. Tenim un electorat esquizofrènic?

Des de fora la percepció serà que mentre a Euskadi hi ha un tomb polític, a Catalunya no passa res, que els resultats mostren una redistribució de les forces nacionals espanyoles (puja el PP mentre baixa el PSC-PSOE) sense alterar de manera substancial el global, desfavorable a les forces polítiques nacionals catalanes.