Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 19 de de setembre del 2014 | 18:38
Crònica · Internacional

La victòria del dret a decidir

Escòcia ha votat aquesta setmana per la independència del país, en un referèndum on hi ha guanyat el NO pel 55,3% dels vots. Si bé és innegable que l'independentisme és ben arrelat en l'estrat polític d'Escòcia i que els escocessos tenen motius econòmics i polítics de sobres per a optar per la independència, aquests no han estat suficients per a fer tombar la balança al cantó del SÍ.

M. Folch · Victòria del dret a decidir i de la democràcia aquesta setmana a Escòcia. L'unionisme s'ha imposat a l'independentisme en el referèndum d'aquest passat 18 de setembre de 2014. El Regne Unit, amb una actitud d'obertura democràtica i amb la sensibilitat i el reconeixement previ per les diferents nacions que inclouen el país, ha pogut mantenir la confiança dels escocessos més enllà del referèndum.

En aquest sentit, les lectures de l'estat espanyol han continuat en la línia de la negació de la realitat i la seva apropiació parcial. Aquells qui s'esforçaven fins la medul·la per defensar les diferències entre Catalunya i Escòcia, ara han volgut trobar les semblances més adequades a la seva estratègia. Mariano Rajoy, en la seva valoració --protagonitzada per la pantalla de plasma tancada a la premsa, i de pocs minuts de durada-- no només ha osat apropiar-se d'una victòria que no ha estat seva sinó que s'ha colocat del bàndol que no li pertoca, comparant dos unionismes, l'anglès i l'espanyol, (l'un, democràtic; l'altre, immobilsta) que s'assemblen com un ou a una castanya.
L'ambient social d'ebullició que es viu a Catalunya quant a la defensa de l'independentisme ha estat un tret absent en el cas escocès"
De la mateixa manera com l'SNP i el mateix Àlex Salmond no volia relacionar-se amb el procés català de manera explícita, des de Catalunya, posteriorment a aquesta jornada històrica, caldria que entenguem que res no acaba. El pont de relació entre ambdós casos és, únicament, l'exemple que suposen per a la UE i per al món sencer. Són els nous casos de secessió democràtica i pacífica de l'Europa moderna del segle XXI en els quals la ciutadania decideix --i amb el gran 84% de participació, en el cas escocès.

En aquest sentit, la victoria és també dels independentistes escocessos: no han votat per a quedar-se en l'status quo, sinó que el NO suposa anar més ellà en competències –això sí, unes competències encara per acabar de negociar. A més, gràcies a l'SNP Escòcia ha pogut reforçar el discurs sobiranista i tirar el país una passa més endavant. És obvi que el futur d'Escòcia i la seva percepció propia han canviat des de l'arribada de Salmond al poder.

També resulta obvi, en l'actual context català i a poc més d'un mes per a la celebració de la consulta del 9-N, destacar que l'ambient social d'ebullició que es viu a Catalunya quant a la defensa de l'independentisme ha estat un tret absent en el cas escocès. Les darreres manifestacions de les tres útimes diades catalanes en són el clar exemple, a més de les reforçades ANC, Òmnium i AMI. Aquest factor, mancat a Escòcia, pot ser un punt clau per a una victòria del SÍ en les urnes catalanes.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat