Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 4 de d'agost del 2011 | 12:07
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

L'economia dirigeix la política

Mai com ara ha quedat tan clar que l'economia (els mercats) dirigeixen la política. No es tracta d'una anàlisi marxista sinó d'una evidència capitalista.

El cas espanyol aquests dies és exemplar, el primer ministre no pot anar de vacances perquè la crisi del deute amenaça en enviar l'economia espanyola (i la política i tots els súbdits de sa majestat borbònica) a can Pistraus. Tot just acabem de veure la peça teatral de Washington que de no tenir final feliç hauria tingut conseqüències catastròfiques per a tot el món.

El drama de l'economia espanyola (dins de la qual, ens agradi o no, hi estem els catalans) cal inserir-lo en el context d'una Unió Europea dèbil. Se suposava que el procés de construcció europea donaria com a resultat una potencia continental amb prou força per resoldre els seus problemes interns i per poder parlar de tu a tu amb les altres dues grans potències mundials, és a dir, els Estats Units i la Xina.

La realitat és que quan Grècia va estar a punt de fer fallida (seguida després per Irlanda i Portugal i ara podria ser per l'Estat espanyol) la UE va mostrar la seva debilitat. El president Obama va fer pressió als europeus perquè salvessin a Grècia. Però la UE no té un lideratge polític fort sinó un duo (Merkel i Sarkozy) que, amb permís dels britànics, fan front a les crisis amb més o menys encert. El lideratge econòmic europeu és a mans dels alemanys, que no volen fer res que perjudiqui a la seva economia nacional. Un panorama ideal per fer front a crisis com la grega o ara l'espanyola!.

El poder de la Xina
Els Estats Units han deixat de ser la superpotència que eren el segle XX per esdevenir una gran potència del segle XXI, però no pas l'única. La debilitat econòmica nord-americana, junt amb la debilitat política del president Obama, han portat a crisis com la viscuda fins abans d'ahir en que tot penjava de un fil, d'un acord "in extremis" entre els republicans i els demòcrates. L'eventual fallida de pagaments dels Estats Units va portar a la Xina, la gran potència emergent, a pressionar al president nord-americà.

No cal ser economista per veure que els problemes econòmics de europeus i nord-americans obligaran a fer funcionar la màquina de fer bitllets per poder pagar els deutes. I com que això està més clar que l'aigua els xinesos temen veure com es devaluen les seves enormes reserves de divises, bàsicament en dòlars. El govern de Pequin té prou poder (les muntanyes de milers de milions de dòlars) per influir la política de Washington i, a més a més, pot jugar la carta europea.

La Xina, políticament comunista i econòmicament capitalista, ha començat a fer compres en els mercats europeus (l'empresa automobilística Volvo, el port grec del Pireu,...). En la segona meitat del segle XX van ser els nord-americans els primers en anar de compres als mercats europeus. Les empreses dels EUA van adquirir una forta implantació dins de l'espai europeu. A partir dels anys seixanta l'onada compradora que venia de l'exterior va ser japonesa. Semblava que els nipons s'ho menjarien tot. Ara és l'hora dels xinesos. En el continent africà s'han fet amb el control de nombroses matèries primeres. Com que la crisi financera mundial no els ha afectat gaire poden omplir el seu cistell de productes europeus, aprofitant la debilitat política de la UE i la seva crisi econòmica. Hi ha qui parla de colonialisme.

La impotència de la UE
Una UE dividida, com mostra la crisi de l'euro, permet als xinesos fer pressió, comprar aliats i trobar estats que els facin de portaveu (poden reprimir dissidents, tibetans i uigurs sense que ningú els molesti). De fet, l'objectiu de la Xina es diversificar les seves inversions per no dependre exclusivament de la bona o mala salut del dòlar. I també aprofiten l'ocasió per obrir nous mercats als seus productes. Tant a la Xina com als Estats Units ja els hi està be que la UE sigui dèbil políticament, beneficia els seus interessos. Si els pobles que formem la UE i els nostres dirigents polítics tinguessin una visió més europeista veurien que aquesta situació els perjudica.

Pot ser que les actuals turbulències dels mercats que amenacen el deute espanyol no siguin més que una tempesta d'estiu però està clar que tenim davant dels nassos la possibilitat de que l'Estat espanyol faci fallida. Els catalans, com la resta de pobles peninsulars, en sortiríem perjudicats, després d'anys de càstig en l'intent de salvar la trontollant economia espanyola. Ja va sent hora de salvar els nostres mobles exercint el dret a l'autodeterminació.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat