Ben al contrari, al meu criteri, darrera del nou president dels EEUU hi ha una visió molt clara sobre dues prioritats que per altra banda ell mai ha amagat. L'impacte de la producció industrial en els nous escenaris d'automatització, en primer lloc, i en segon terme, les evolucions demogràfiques com a fet real indestriable de les nacions. Ambdues, estan relacionades, i al mateix temps són independents.

L'escenari tecnològic, propi de la robotització i la intel·ligència artificial, amb elements accessoris, com el vehicle autònom, provocaran canvis social molts forts i difícils d'assimilar. Els requeriments de la indústria ja no seran la ma d'obra barata, i les deslocalitzacions deixaran de tenir sentit, en general. Tanmteix, el punt de partida és l'actual implantació industrial, sobre la qual s'ha de fer els nous canvis i implementar-hi la revolució tecnològica que està venint. Per això, cal tornar a tenir, a prop, els grans centres de producció.

L'exemple de Shenzhen, al sud de la Xina, ha fet obrir els ulls als poders occidentals, i especialment a USA. Una forta implantació industrial acaba generant centres de disseny i de millora pròxims, els quals a la vegada atrauen coneixement i innovació. Modestament, a casa nostra, SETA i NISSAN, pel que fa a l'automoció, intenten aguantar aquesta embranzida, i fer valer la seva capacitat industrial per generar noves aplicacions i innovacions. Entre elles, el cotxe elèctric, autònom o sense conductor o bé, també, els progressos en matèria de seguretat (sistemes anticol·lissió...).

Sense l'impuls industrial, aquesta activitat no es pot fer, ja que l'efecte estimulador que aquesta economia genera fa possible el desenvolupament de centre de recerca, consorcis d'investigació o sinergies per assumir importants projectes. El Sr. Trump ho ha vist clarament. Els centres de producció ja no cal que siguin a l'estranger i cal que s'implantin i es mantinguin aquí. Ben aviat, la diferència competitiva dels costos laborals de producció seran marginals o molt reduïts, a resultes de la robotització, i llavors només en quedarà la innovació i millora tecnològica com a eina per a que el desenvolupament, i per tant el llocs de treball, es mantinguin.

La seva visió, segurament fruit d'una visió estratègica molt ben analitzada, suposa un canvi de paradigma en les relacions econòmiques. Per altra banda, els moviments demogràfics, i la seva mobilitat buscant noves oportunitats, tampoc serà rellevant en el mitjà termini, i les necessitats de mà d'obra barata un record de la història. Hi haurà robots que escombraran o màquines que ens duran d'un lloc a un altre,...

Certament, en un termini relativament curt, amb una determinada exposició demogràfica, un seguit de nacions pròsperes, no podran viure tranquil·les amb un sol mur de separació. La idea lluminosa d'una sola humanitat, conjunta i fraterna, s'haurà de plantejar amb la realitat d'uns països amb grans conquestes tecnològiques que els permet de no ésser interdependents o necessitats d'altres.

Les màquines, una vegada més, assumiran els dèficits necessaris per a garantir la prosperitat pròpia, sense necessitat de recórrer a grans masses de migrants per garantir el creixement sostingut. Sembla que la visió USA va per aquí, almenys pels propers anys. També, segons com, és un avís.

El que no està resolt de moment és com els afectats per tot això reaccionaran. Certament, no sembla que hom quedi de braços creuats esperant la dissort i la desgràcia. Tenim un futur ple de desafiaments, i en ell, les fronteres, pel que sembla seran, una vegada més, molt importants.

 

Llorenç Prats, @AraDesdara,

Advocat i periodista

27/1/2017