La pressió del nostre poble i la irrupció de les generacions formades en la democràcia i ja en llengua catalana -unes generacions que, a la vegada, s'han anat alliberant dels complexos vers Espanya- han generat un nou marc polític, social i intel·lectual. I esperem que aviat també sigui econòmic i financer. És en aquesta nova situació que hem de deixar de ser sectaris i hem d'entendre les diferents maneres de ser del país i la seva pluralitat generacional. Dins el món sobiranista i catalanista és incomprensible i intolerable que s'intenti monopolitzar l'espai polític, i que certs sectors intel·lectuals o periodístics del camp dels mitjans de comunicació vulguin enfrontar les tasques que duen a terme els diaris El Punt-AVUI i el nou rotatiu Ara.

La irrupció del diari Ara en el mercat de la premsa en català no segueix pas la finalitat de fer desaparèixer una o altra publicació, sinó que significa la necessària consolidació de l'espai de comunicació català així com la cobertura dels diferents espais polítics, terriotorials, socials, generacionals i intel·lectuals. El nou rotatiu també compleix la funció de donar als ciutadans de Catalunya més varietat i pluralitat en la seva premsa nacional, una necessitat que, fins ara, no havíem pogut gaudir. Cal que consolidem, doncs, la nostra premsa nacional. Aquella que no sols està escrita en la nostra llengua, sinó que està pensada tenint com a marc de referència la nostra Nació, la nostra cultura i la societat catalana.

Endavant, doncs, amb la feina feta -i que farà- El Punt com a gran diari del país amb vocació local, tot fent un periodisme de proximitat. Endavant, també el diari AVUI, pioner d'una premsa nacional que, tot just després d'una crisi, ha sigut capaç d'incorporar-se al Grup Hermes i fer un nou AVUI que dia a dia millora, que té una gran franja generacional molt fidel, que també ha incorporat nous lectors i que, millor encara, ha començat una gestió empresarial seriosa. I endavant  l'Ara: l'intent reeixit d'una nova generació de professionals de la premsa i l'empresa que irromp amb força en la nostra societat amb un model periodístic i intel·lectual que pretén fer el servei que durant molts anys ha fet el diari El País a Espanya. L'Ara ha d'aconseguir ésser el gran referent dels sectors generacionals emergents del país.

Prou doncs, d'enfrontaments i desqualificacions entre l'AVUI-El Punt i l'Ara. Tots tres tenen el seu lloc i molt de camí per fer. I molt d'espai, també, a ocupar entre la premsa espanyolitzada a Catalunya, que és majoritària. Aquest és el lloc que cal que la premsa catalana ocupi, i no s'ha de perdre el temps amb picabaralles entre la mateixa 'bona gent' del país. Ara que disposem de premsa catalana escrita en català i castellà, i sabent que aquesta darrera encara és majoritària a Catalunya (El País, per posar un cas, va vendre 44.347 exemplars el passat mes de març a Catalunya, una xifra que dobla les vendes d'ambdós diaris El Punt-AVUI i Ara), queda clara la necessitat d'una premsa nacional catalana per tal d'avançar cap a un esdevenidor sobirà.

Per molts anys convisquin El Punt-AVUI, l'Ara i, a les Illes, el dBalears. Tenen molta feina a fer per perdre el temps barallant-se per esgarrapar uns mateixos lectors.