Si Rajoy és l'últim aznarista a can PP, Rubalcaba és l'última rèmora del felipisme que queda al capdavant del PSOE. Durant els últims mesos, PRISA i la dreta més centralista l'estan promocionant com a relleu de Zapatero. Per què? Quins interessos hi ha? Convenç a tots els socialistes espanyols?
Aquesta setmana l'"Operació Alfredo", com ja l'anomenen alguns polítics del seu partit, ha tingut una visualització clara: la fotografia a les escales de la Moncloa durant la visita d'Angela Merkel, en què la cancellera alemanya conversa amb entusiasme amb el vicepresident espanyol primer i obvia a Rodríguez Zapatero, palplantat i sol just al costat. Alguns volen vendre la imatge que el relleu ja és un fet i que és un procés imparable.
PRISA, que passa per moments delicats, s'entén més bé amb Rubalcaba; Zapatero, amb el diari Público i el conglomerat empresarial de Jaume Roures. La guerra del futbol ha fet volar pels aires les relacions entre els dos grups de comunicació. En el terreny de les idees, també hi ha diferències substancials: els primers han defensat sempre una idea d'Espanya pensada exclusivament des de Madrid; en canvi, les empreses de Roures han entès i difós millor les pretensions de més autogovern i les més federalistes.
A l'altre cantó de la pinça per forçar la substitució de Zapatero i aplanar l'aterratge del felipisme a la Moncloa, hi ha la dreta política i mediàtica, amb molts comptes i dossiers pendents amb Rubalcaba. Dos exemples: els conservadors ja atien amb tota la força l'anomenat cas Faisán, el suposat avís previ a una presumpta xarxa que cobrava l'impost revolucionari d'ETA; i el cas GAL, del que la dreta més espanyolista, curiosament, n'ha agafat la bandera. A les imatges d'aquest cas que mostren a la televisió autonòmica de Madrid, Felipe González apareix sempre acompanyat de Rubalcaba. I la ultradreta no desistirà fins que el delfí socialista doni explicacions d'una vegada.
A les files socialistes però no tothom proclama obertament l'Amami Alfredo de la Traviata. Els més zapataristes, els que van guanyar contra tot pronòstic el 35è congrés del PSOE, no estan disposats a rendir-se i entregar el partit a la vella guàrdia, als hereus jacobins del "clan de la tortilla", com Bono, Barreda o Chaves. Donaran batalla. Potser no de manera immediata, però sí a mitjà termini. I sinó, temps al temps.
