L'emissió de TV3 al País Valencià s'està convertint en una espècie de joc de tenis entre el govern espanyol i el que presideix Francisco Camps. Fins al punt que, enmig de tota la polèmica, és difícil saber quin és el que impedeix -o que no fa possible, si més no- que la televisió catalana arribi al sud dels Països Catalans. L'última versió de la Moncloa és que no té intenció de concedir més multiplex perquè "ja hi ha l'espai radioelèctric necessari, tècnicament és viable". En altres paraules, que hi ha canals per adjudicar i que, si la reciprocitat no es duu a terme, no és perquè l'executiu de Zapatero hi posi pegues. A l'altra banda, el missatge valencià és que ja hi ha acord amb el govern del Principat. I el gran interrogant és... ¿per què hi continua havent problemes?
Tot plegat s'acaba de complicar amb la llei de comunicació audiovisual que va aprovar ahir la comissió constitucional del Congrés dels Diputats i que ara ha d'anar al Senat. Una esmena transaccionada a última hora entre el PSOE, CiU, ERC-ICV-IU i el PNB estableix que l'emissió del servei públic audiovisual entre comunitats autònomes "limítrofes i amb afinitats lingüístiques i culturals" es podrà fer quan s'acordi "per conveni i existeixi reciprocitat". L'esmena, principalment negociada per CiU que és qui ha donat el suport necessari al PSOE per tirar endavant la llei, anul·la la previsió inicial que el govern espanyol hagi de donar el vist-i-plau a la reciprocitat. En aquest sentit, és un avenç. No obstant això, ens tornem a trobar al cap de carrer: ¿què falla perquè TV3 no es pugui veure amb normalitat al País Valencià si tothom té tan bones intencions?
s lògic que el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, reivindiqui el fruit de les seves negociacions. Però també és normal que el portaveu d'ERC, Joan Ridao, denunciï la manca de compromís real del govern espanyol -a no ser que des de València s'estiguin posant totes les traves hagudes i per haver- per fer efectiva la reciprocitat. Ridao va assegurar ahir que amb aquesta llei "no s'aconsegueix una televisió sense fronteres" perquè continua faltant l'eina, l'espai radioelèctric adjudicat a aquest intercanvi de canals, TV3-Canal 9. s més, tal com recorda Esquerra, l'impuls que va efectuar Joan Clos com a ministre d'Indústria a aquesta qüestió feia constar que s'havia de destinar canals d'un multiplex a la reciprocitat. I el que hi ha ara, comparat amb aquella decisió, encara es queda a més distància de l'esperada normalitat televisiva.