El Partit Popular segueix posant la banya en la via de la suposada conspiració dels atemptats de l’11-M i la seva posterior investigació per intentar així deslegitimar el resultat de les eleccions espanyoles de fa dos anys i mig i, de passada, intentar recuperar el poder. El diari El Mundo alimenta cada dia la paranoia conspirativa amb una feina d’investigació que, si bé de vegades constata algunes irregularitats en la investigació de l’atemptat més important dels darrers anys (gairebé 200 morts), en cap cas fa trontollar la principal hipòtesi de treball: l’islamisme radical va ser l’autor material i intel•lectual de l’atemptat. Els investigadors apunten que casos tan complexos com el de l’11-M tenen sempre caps sense lligar. El PP, però, encara busca lligams a ETA com a forma de justificar la seva gestió d’aquells dies de crisi, en que la ceguesa electoral ocasionada pel benefici que els hauria causat l’autoria etarra els va cegar. Eduardo Zaplana, el portaveu del PP, és l’home encarregat de dur l’ofensiva parlamentària. Conxorxat amb el seu amic Pedro J. Ramírez, director d’El Mundo, ha vinculat el seu futur polític a l’èxit del sumari paral•lel que s’instrueix a la redacció del carrer Pradillo de Madrid. Per contra, qui va ser ministre de l’Interior durant els atemptats, Ángel Acebes, opta pel silenci sabedor de fins a quin punt la gestió política de l’atemptat va desgastar la seva figura política, que fins aleshores gaudia d’un cert prestigi entre la premsa i l’opinió pública en general. La solitud política dels populars en aquesta legislatura, en que estan imprimint un segell molt radical a les seves polítiques, es trasllada també a aquest assumpte. Cap grup els segueix el joc mínimament. La polèmica de l’11-M té però una important derivada mediàtica. En contra o favor del sumari oficial s’hi van posicionant els mitjans de comunicació no només en una lògica esquerra/dreta o El País/El Mundo. L’ampli front mediàtic de la dreta, que els governs de José María Aznar van aconseguir que actués amb certa coordinació, comença a esquerdar-se internament. Així les coses, l’enfrontament és obert entre l’ABC, per una banda, i El Mundo i la COPE per l’altra. La Razón (el diari que va fundar Luis María Anson, ara columnista de referència del diari de Ramírez) es manté, però, al marge de la polèmica. S’afirma que l’espai de la dreta no dóna per mantenir-hi tres grans diaris estatals i sembla que l’ABC, l’històric diari conservador i monàrquic, és la víctima triada. El seu director, el germà de l’exsecretari general de la presidència amb José María Aznar, observa amb preocupació com bufen les vents en contra del seu rotatiu i s’assegura que prepara una gran ofensiva.
