El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir durant el programa de TVE Tengo una pregunta para usted, que sol dormir tranquil. De fet, a ningú li hauria d'estranyar. Zapatero pot estar satisfet, perquè està guanyant totes les partides que tenia obertes en el moment de començar la legislatura. Les que més el preocupaven eren tres: el finançament, l'oposició del PP aprofitant la crisi econòmica i ETA. Vist l'horitzó, cobert de núvols negres, que l'esperava, pot donar gràcies al cel de com li estan anant les coses.
En matèria de finançament, tot va segons el pla previst. O, el que és el mateix, la negociació transcorre lluny de l'amenaça d'aquell PSC que havia de trencar disciplines de vot i d'aquells partits catalans que havien de fer-li a Zapatero la vida impossible. I la prova la tenim amb el que ha passat aquesta setmana. Què ha passat? Doncs, pràcticament, res. I tot continua igual. L'únic moviment en la negociació per reformar el sistema ha estat una reunió tècnica. No s'ha donat cap xifra. Continuem sense saber si es compliran els criteris marcats a l'Estatut. I què fa tant la Generalitat com CiU, ERC i ICV? Res. I el resultat és que cada cop es fa més difícil explicar que, la setmana passada, es rebutgés la sol·licitud del PP perquè el ministre d'Economia, Pedro Solbes, comparegués al Congrés dels Diputats i expliqués d'una vegada com pensa reformar el sistema.
Pel que fa a un dels altres reptes que tenia plantejats el president espanyol, l'oposició del PP basada en la crisi econòmica, les coses no poden anar-li millor. Els populars, cada cop més dividits entre la direcció de Mariano Rajoy i la caverna madrilenya d'Esperanza Agurire, no poden reivindicar l'autoritat dels governs de José María Aznar. No poden perquè, immediatament, se'ls recorda que estan fent el ridícul acusant-se de construir equips d'espionatge per seguir-se els uns als altres.
I, per acabar, d'ETA no se'n sent a parlar més que per anunciar detencions tant de membres de la banda com de persones relacionades amb el món de l'esquerra abertzale. Posar Alfredo Pérez Rubalcaba al ministeri de l'Interior suposava perdre el millor estrateg parlamentari que tenia el PSOE. Però, amb el temps, s'ha de donar la raó a Zapatero. En resum, Zapatero 3 - Catalunya 0.
