Mariano Rajoy ha situat CiU com a soci preferent per aquest principi de legislatura, i Duran i Lleida no ha dubtat a allargar-li la mà. La reivindicació del pacte fiscal es manté, però li perdona l'ofensiva contra la llengua a l'escola i celebra que posi a presidir el Senat l'home que va recórrer les prohibicions de curses de braus.
Madrid ·
Al líder del PP, ara que serà president del govern espanyol, se li perdona tot. O, com a mínim, se li dóna el benefici del dubte abans que enceti el nou càrrec. CiU té clar –ho ha dit aquesta setmana– que els populars canvien el discurs sobre Catalunya en funció de si estan al govern o a l'oposició (un vici socialista, també). La reunió que han tingut aquesta setmana el futur cap de l'executiu espanyol i el portaveu de la federació a Madrid evidencia la bona sintonia entre les dues formacions i posa de relleu l'acord implícit de prioritzar una agenda reformista, amb mesures dràstiques, per activar l'economia espanyola.
La federació tornarà a provar d'influir i condicionar la política espanyola. Res de ruptura
De nou, Duran i Lleida abraça el fil del catalanisme que el lliga amb Miquel Roca i s'escapa fins a la Lliga Regionalista. Ha quedat clar que, com a mínim durant la primera part del mandat, la federació tornarà a provar d'influir i condicionar la política espanyola. Res de ruptura. Res de sobiranisme. La transició nacional haurà d'esperar. Col·laboració "puntual", diu Duran, amb el PP. La més que provable abstenció a la investidura n'aplana el camí.
Només així s'entén que el cap de files de CiU al Congrés no li fes cap retret a Rajoy per l'ofensiva contra el català a l'escola que els populars van apadrinar. "No tinc una actitud a la defensiva", va dir el polític nacionalista. El principal eix nacional que es manté intacte és el pacte fiscal, que Duran veu com un instrument necessari perquè l'economia catalana recuperi el dinamisme i torni a ser locomotora d'Espanya. De fet, va traslladar al rei el malestar del país pel "maltractament fiscal" que pateix.
A l'altre cantó, Rajoy sap, a més, que els dos governs es necessiten mútuament. Els vots del PP al Parlament poden ser decisius. Però, sobretot, perquè un govern i l'altre prendran "mesures que no són grates" i caldrà comprensió i suport, polític i moral, per aturar les embranzides de la contestació social. Els primers mesos, la fotografia CiU-PP està servida i a Rajoy se li perdona tot. Més endavant les coses poden canviar
