Madrid · La resta de comunitats autònomes es comencen a apuntar tímidament a les reclamacions de la Generalitat i ho faran encara amb més èmfasi quan, a partir del dia 23 de maig, s'aixequin les catifes de molts governs regionals. Al Consell de Política Fiscal que es va fer dimecres a Madrid, la vicepresidenta espanyola Elena Salgado va assegurar que la llei li dóna la raó i que no pensa deixar anar ni un euro. És un exercici de morositat econòmica que no té res a veure amb l'esperit d'aquell federalisme fiscal que tant agrada a l'exconseller Antoni Castells. Algunes comunitats governades pel PP també van posar el crit al cel perquè, de sobte, han descobert la sopa d'all. Governs com el del País Valencià, amb gravíssims problemes financers, han pujat al carro per provar d'esgarrapar quatre duros, tapar les vergonyes de cara al seu electorat i provar de guanyar els comicis del dia 22. Fins i tot van més enllà i amenacen (alguns amb molta poca convicció) de recórrer als tribunals. En un clima pre-electoral, tot s'hi val per carregar el mort al govern socialista, pensen des del PP sense fer ni un bri d'autocrítica de la seva pèssima gestió (i, alguns, amb l'ombra de Gürtel que els persegueix arreu).

Per tant, Catalunya un cop més ha obert el camí i ara veu com una colla d'aprofitats que no han fet els deures li segueixen els passos. Són, per cert, els mateixos que atien l'anticatalanisme cada cop que poden, quan els sembla que Madrid fa algun pas que pot beneficiar-nos en detriment d'ells. No recorden mai, òbviament, que el nostre país té un dèficit fiscal que voreja el 9% del PIB.

Per això, el govern d'Artur Mas ja avança que seguirà ferm després del 22-M i avisa que no podrà complir el dèficit aquest any si la Moncloa no paga. Ara bé, ha de deixar clar que ell ja ha posat ordre (una retallada del 10%) per provar de controlar un dèficit en part heretat i en part estructural, propi d'una comunitat maltractada històricament. Seran molts els nous governs regionals, sobretot allà on canviïn de color polític, que provaran de posar-se al redós de Catalunya. Serà el moment de recordar-los que han de ser madurs d'una vegada per totes per gestionar i endreçar les engrunes que han aconseguit amb tants anys de cafè (ranci) per a tothom. Els problemes de Catalunya no tenen res a veure amb els de Múrcia o Castella-La Manxa. Catalunya exigeix allò que se li deu després d'anys de ser cornuts i pagar el beure.