Madrid · El recurs contra el nou 9-N és la constatació d'un fracàs: el dels qui esperaven que, en el moment oportú, el govern espanyol trauria una tercera via del barret que permetria un tractament singularitzat dels catalans.

És a dir, que faria allò a què s'ha negat a fer durant segles, a través de les armes quan ha calgut per impedir -inútilment- el sentiment nacional dels catalans, que sempre rebrota amb més força.

Després d'uns dies de vacil·lacions, els gens de la dreta espanyola, profundament nacionalista i reaccionària, han acabat imposant-se. La mà dura estratègica ha guanyat la indiferència tàctica. Per què ha passat?
Espanya és avui un estat dèbil, en descomposició: les bèsties mal ferides són més agressives perquè tenen por"
En primer lloc, perquè el de la confrontació és el terreny en què se sent còmode el PP i deixa fora de joc el PSOE, que fa un seguidisme dòcil i indissimulat. Volen vèncer no pas convèncer. Abans, ara i en el futur. En segon lloc, perquè Espanya és avui un estat dèbil, en descomposició: les bèsties mal ferides són més agressives perquè tenen por.

I, en tercer lloc, perquè atacar Catalunya els serveix per tapar -o això creuen- els escàndols de corrupció que impliquen el bipartidisme. No compten, però, que a una bona part de les noves generacions d'espanyols ja no els enganyen. La prova: l'agressivitat anticatalana que hi havia a la societat madrilenya durant l'Estatut avui no existeix. El gruix de la gent senzillament en passa.

El procés ha tingut, entre d'altres, la virtut de convertir en normal la desconnexió mental entre els dos països. El govern espanyol ho sap i per això, perquè dóna ja per perduda Catalunya, perquè ha renunciat a seduir els catalans, perquè la tercera via ni está ni se la espera, ha optat --de nou-- per fer servir els catalans per muscular-se de cara a Espanya. Per ells no som una nació, som un sac de boxa.