Madrid · A la seu del carrer Gènova de Madrid no tenen cap dubte que la lideressa socialista convoca comicis anticipats pel 22 de març per fer el salt ─si l'operació li surt bé perquè els riscos són innegables─ a la capital espanyola. Vol demostrar que ella és la primera capaç de parar els peus a la nova esquerra espanyola amb un discurs de resistència, de socialisme conservador, que tan bons resultats ha donat històricament al seu partit.

Per arrodonir la jugada, Díaz confiava que el president Mas convoqués també eleccions al mateix mes i, embolcallada en la roja y gualda, intentar erigir-se en la defensora del patriotisme constitucional més tronat.

Encara que les dates no li acabin d'encaixar, però, no dubtarà a usar tots els tòpics contra el sobiranisme per intentar reforçar-se i, més endavant, fer el llit a Pedro Sánchez com a líder estatal. Com la dona que, des del sud, es va enfrontar als elements desestabilitzadors de l'Espanya bipartidista.
Si Díaz és la candidata a la presidència aprofitarà tot aquests mesos per abanderar una gran coalició amb la dreta"
En aquesta operació, la seva dirigent de confiança a Catalunya és Carme Chacón, la socialista més ben situada a les enquestes internes dels partits. Intentarà que sigui la seva aliada per competir al 27-S? I en aquest cas, acceptarà l'exministra tornar al país d'on ha provat de fugir sempre? S'ho empassaria un PSC desnortat i sense projecte? Serviria aquesta aposta perquè el PSOE recuperi el votant català, imprescindible si vol arribar a la Moncloa, fent campanya alhora contra l'autodeterminació?

Si acaba sent la candidata a la presidència espanyola, Díaz aprofitarà tot aquests mesos de múscul antiprocés ─amb la retòrica arnada dels Bono, Ibarra i Guerra de sempre─ per abanderar després una gran coalició amb la dreta. A Madrid ho tenen clar i per això els fa tanta por la presidenta andalusa per si aconsegueix vendre la idea que, enfornt de Rajoy, ella és l'únic dic de contenció d'Iglesias però també de Mas i Junqueras.

Alerta amb la batalla que ve.