En un dia com avui, mentre l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau testificaven davant el TSJC en el judici contra ells per la consulta del 9-N, una part de la societat espanyola ho veia amb inquietud. NacióDigital ha conversat amb deu exponents dels mitjans, l'acadèmia i la política. Són deu veus diferents, deu matisos que mostren altres visions davant el procés sobiranista.

José Antonio Zarzalejos (periodista): "La judicialització és un greu error"

El periodista José Antonio Zarzalejos, una de les veus crítiques amb l'executiu de Mariano Rajoy des de posicions de centre dreta, opina que "la judicialització és un greu error". Per ell, "el govern de Rajoy ha fet una renúncia política des del moment que es va negar a negociar. Primer va rebutjar entrar en una via de diàleg que hagués resolt el conflicte en el seu inici, i ara les exigències del sobiranisme s'han fet més radicals. Però davant de la seva negativa a negociar, tampoc va optar per actuar en funció de les seves prerrogatives. El 9-N del 2014 l'executiu central no va actuar i tampoc va voler activar la via que assenyala l'article 155 de la Constitució, que contempla usar prerrogatives coercitives".

Segons Zarzalejos, "el govern ha fet deixament de les seves responsabilitats perquè anar a la via del Tribunal Constitucional i la justícia penal és molt pitjor que recórrer a l'article 155. Anar a la via penal crispa molt més a una part molt important de la societat catalana. Aquest és un govern que no negocia ni executa, està paralitzat confiant que el procés fracassi. Potser fracassi, però si és així, mutarà en un altre procés, que al final també serà constituent".   

Zarzalejos diu que "hi ha una cosa que s'ha de tenir en compte: la decisió del govern d'anar al Senat per la via del 155 no és recurrible davant dels tribunals europeus i, en canvi, tant la via del Constitucional com la penal són recurribles davant de la justícia europea. Així que s'esgotin els recursos al Suprem, intervindrà la justícia europea i veurem com és el govern Rajoy el que porta a la internacionalització del conflicte". Un altre error del govern de l'Estat ha estat el mal ús del llenguatge: "No es poden dir coses com les declaracions de Rajoy sobre la conferència del president Puigdemont a Brussel·les, dient que havia tingut el que es mereixia. En canvi, m'ha semblat bé el que Puigdemont va dir ahir a Màrius Carol, que volia parlar amb Rajoy de Catalunya i Espanya".  

Ignacio Escolar (director d'eldiario.es): "No es pot il·legalitzar la majoria de catalans"

El director d'eldiario.es, Ignacio Escolar, creu que el judici és molt arriscat pel govern espanyol: "Si el tribunal acaba absolent Mas, Rigau i Ortega, el ridícul de l'executiu Rajoy serà enorme. I si hi ha condemna, haurà guanyat la batalla judicial, però el front polític encara s'agreujarà més. No es pot il·legalitzar la majoria de catalans".

Per Escolar, el judici confirma el fracàs de l'anomenada "operació Diàleg", que ha durat menys de tres mesos: "La deixadesa de Rajoy ha estat total. Però també es mostra crític amb l'independentisme: "El projecte sobiranista fa trampes també perquè no planteja temes que sap que són essencials, com ser a la zona euro i el lligam amb la UE, o el reconeixement internacional, sense el qual un nou Estat no és viable".  

Paca Sauquillo (comissionada de Memòria Històrica de Madrid): "Aquest judici pot enquistar el conflicte"

Veterana de lluites polítiques i socials, advocada laboralista, Paca Sauquillo va perdre un germà en la massacre d'Atocha el 1977. Ha estat diputada i senadora i actualment és comissionada de Memòria Històrica de l'Ajuntament de Madrid. Sauquillo té ben viu el combat antifranquista: "Tinc molts amics a Catalunya, amb molts d'ells vam defensar plegats davant el Tribunal d'Ordre Públic i recordo que m'entenia molt bé amb els senadors catalans i bascos a la comissió de Justícia els anys vuitanta". Per ella, "l'actual conflicte s'ha de resoldre per la via del diàleg i buscar una via d'enteniment".

Sauquillo creu que el judici del 9-N "pot enquistar el conflicte. S'ha anat massa lluny, segurament per les dues parts". La sortida? "No és fàcil perquè caldria fer marxa enrere". El que sí que detecta és que "a la societat espanyola cada dia hi ha més veus que consideren que s'han de buscar solucions. Cada cop trobo més gent que coincideix amb mi".

Antonio Campos (exdiputat del PSdeG al Parlament gallec): "Es vol qüestionar l'expressió democràtica de la gent"

Històric del socialisme gallec, Antonio Campos Romay ha estat tinent d'alcalde d'A Coruña i diputat al Parlament de Santiago de Compostel·la. Contempla l'inici del judici del 9-N amb mirada atlàntica i galleguista. Assegura que "es vol qüestionar l'expressió democràtica de la gent i el que ha passat avui al TSJC és un fracàs de la política". Campos, que es proclama federalista i creu en l'encaix de les nacions ibèriques, acusa l'Estat d'haver estat "una fàbrica intensiva d'independentistes".

Campos recorda l'origen del conflicte: "Després de l'aprovació de l'Estatut, un partit polític va jugar a enfrontar territoris i recollir signatures per recórrer al Constitucional, un tribunal que en aquell moment estava en una situació diguem-ne que dubtosa, amb jutges fora de termini. Tot plegat ha fet que molts catalans pensin que no els deixen marxar però que tampoc els estimen".

Ignacio Sánchez-Cuenca (Ciència Política de la Universitat Carles III): "L'Estat vol un conflicte entre el principi constitucional i el democràtic"

Per Ignacio Sánchez-Cuenca, politòleg i sociòleg, "el judici fa visible la forma en què l'Estat espanyol està processant la demanda de referèndum. Es vol provocar un conflicte irresoluble entre el principi constitucional i el principi democràtic. Sabent l'Estat que el suport a la independència no té un nivell suficient de suport popular, l'Estat prefereix que prevalgui el principi constitucional sense deixar cap espai al principi democràtic".

Sánchez-Cuenca ha impartit a la UPF i a la Complutense i ara és a la Carles III. Sobre l'estratègia de la judicialització, Sánchez-Cuenca sosté que  "és evident que s'han de complir els procediments establerts en la Constitució. Però és evident també que s'ha de buscar un encaix a la demanda democràtica de celebració d'un referèndum. Del que es tracta és de buscar un compromís entre la Constitució i la democràcia".

Fernando Onega (periodista): "Desitjo l'absolució"

L'analista i periodista Fernando Onega assenyala tres coses davant l'inici del judici: "Ho diria en tres paraules: discutible, inevitable i un desig. És discutible el procés judicial des del moment que la junta de fiscals de Catalunya opina que no hi ha indicis de delicte. És inevitable que s'engegui el judici quan altres fiscals creuen que sí que hi ha indicis. Finalment, expresso un judici: l'absolució d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau". Una condemna, segons ell, "tindria un efecte d'empitjorar-ho tot encara més. Reforçaria l'independentisme i el victimisme".

Onega veu "molt complicada" la sortida al conflicte: "Refer els ponts trencats serà difícil. I a aquestes alçades, sembla que una proposta de millora del finançament ja és del tot insuficient". Onega, que va ser cap de premsa d'Adolfo Suárez durant la transició i en coneix alguns secrets, diu que troba a faltar des de Madrid els gestos i les decisions: "Recordo que en un moment d'ascens de l'independentisme canari, el president Suárez va agafar l'avió i es va plantar a les Canàries. Va parlar amb tothom i va ser a les set illes". Onega recorda l'advertiment que va fer en el seu moment l'expresident Montilla, quan va avisar del risc d'una desvinculació entre Espanya i Catalunya.  

Sol Gallego-Díaz (ex-sotsdirectora d'El País): "Un referèndum és possible a mig termini"

Davant del judici a Mas, Ortega i Rigau, la periodista Sol Gallego-Díaz, ex-sotsdirectora del diari El País, afirma que "els problemes polítics no s'han de traslladar als jutjats, han de romandre dins del marc polític", de la mateixa manera que "els governs han de fer complir la llei". Considera que "hi ha un problema de fons a Catalunya i s'ha d'anar a un diàleg. No fer-ho ha estat el principal error de Mariano Rajoy. Però la Generalitat tampoc ha estat entusiasta d'un diàleg. Tots els processos polítics que entren en una via de diàleg culminen en una solució".

Gallego-Díaz confia en una reforma de la Constitució: "Es pot plantejar una reforma que inclogui elements com el reconeixement nacional de Catalunya, un terme que no és aliè al debat constitucional. El que és aliè al debat constitucional és parlar d'un Estat". Malgrat això, creu que "un referèndum és possible a mig termini, però dins de la legalitat. I per fer-lo, primer s'ha de canviar la llei".   

Javier Aroca (advocat i exdirigent del Partit Andalusista): "És un conflicte eternament pendent, Olivares ja va fracassar"

Advocat i antropòleg, exdirigent del Partit Andalusista, a Javier Aroca l'han "acusat" sovint de ser "amic dels separatistes", cosa que no li importa. Opina que "el que ha passat avui delata les insuficiències del sistema democràtic espanyol. Un conflicte polític requereix una resposta política". Creu que "l'actual situació degenerarà en més conflicte".

Des de la seva perspectiva andalusista, que el fa un heterodox en els debats i tertúlies que freqüenta, Aroca creu que "tot el que siguin solucions unitaristes, uniformistes i centralitzadores estan destinades al fracàs. El català és un conflicte eternament pendent. El comte-duc d'Olivares, al segle XVII, ja va intentar uniformitzar i va fracassar".  

Enrique Tierno (ex-president de l'Ateneo de Madrid): "El judici és un triomf de la ineptitud i un disbarat"

Enrique Tierno Pérez-Relaño és un acadèmic rellevant. Doctor en Ciències Físiques, és membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i ha estat president de l'Ateneo de Madrid, una de les entitats amb més tradició de la capital de l'Estat. Per ell, "el judici és un triomf de la ineptitud i un disbarat, culmini com culmini".

Tampoc confia gaire en una reforma constitucional. El fill d'Enrique Tierno Galván -figura emblemàtica de la transició- recorda que el seu pare es queixava que la Constitució era massa rígida i tancada i no permetia reformes fàcils. Creu que "cal un gran gest polític i proposar una solució global a Catalunya, que sigui elevada al president Puigdemont, que superi per dalt l'actual conflicte, i que segurament no agradaria els sectors més radicalitzats d'un i altre costat". Tierno ve molt a Catalunya i la coneix força ("he vist els mars d'estelades") i creu que "els diferents governs democràtics no han sabut comprendre Catalunya. No hi ha hagut voluntat d'encaix des de les institucions espanyoles, malgrat que sí que hi ha hagut individualitats que han treballat per l'acord".

José Antonio Pérez Tapias (ex-candidat a secretari general del PSOE): "El 9-N s'inscriu en el que és la llibertat d'expressió"

José Antonio Pérez Tapias és dirigent del PSOE. Degà de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada, ha estat vinculat durant anys al corrent crític Izquierda Socialista. Va disputar la secretaria general del PSOE a Pedro Sánchez i Eduardo Madina, obtenint un magnífic resultat en les primàries socialistes (un 15% dels vots). Pérez Tapias, exponent d'una versió no jacobina del socialisme espanyol, atén NacióDigital la vigília de l'inici del judici i es mostra preocupat: "Aquest judici em sembla xocant. Crec que el 9-N no va ser un referèndum, sinó una manifestació cívica que s'ha d'inscriure en el que és la llibertat d'expressió".

Pérez Tapias afirma que "jo crec en el principi de legalitat i els processos judicials, un cop iniciats, han de seguir el seu recorregut". Però afegeix que "tothom sabia que el 9-N no existien les condicions normals que caracteritzen un referèndum i va ser una acció més semblant a una marxa cívica pels carrers. I és probable que els tribunals ho entenguin també d'aquesta manera". El polític socialista es mostra confiat que "finalment, la sentència del tribunal respongui al que van ser els fets".



Pep Martí

(Servei de Nació Digital per a Tribuna)