En aquests darrers dies, la coral mediàtica d'una part molt important de CiU ha fet grans esforços per criminalitzar el PSC en fer-lo culpable de la crisi econòmica de les nostres institucions i presentar-lo com una força política antagònica amb Catalunya, com és el PP. La gran coartada cap al "Majestic II" està en marxa.
Des del col·lectiu Joan Creixell mai no hem sigut partidaris de les polítiques -i moltes vegades de les estratègies- del PSC, sinó que sempre hem estat –i som- pròxims, com hem explicat tantes vegades, a ERC, als sectors més sobiranstes de CiU i també a les tendències més nacionals del PSC i ICV.
Volem deixar clar, però, que el PSC és un símbol de l'esforç per aconseguir que Catalunya sigui un sol poble, i per això valorem la implicació del PSC en una part de la construcció nacional i, més en concret, en el camp de l'ensenyament, la llengua i la cultura del país. I, a pesar de les seves febleses i subordinacions al PSOE, el partit dels socialistes catalans també ha defensat les nostres institucions i l'Estatut.
Ara, doncs, quan s'albira en l'horitzó una majoria del PP a la metròpoli, quan veiem l'opressió i l'intent de genocidi de la llengua i la nostra cultura al País Valencià i les Illes -uns espais on hi havíem consolidat uns mínims de normalització i resistència- és quan cal dir amb rotunditat: No es pot pactar amb els botxins de la nostra llengua i de l'Estatut. El que pretenen és l'assimilació de la nostra nació a l'Espanya.
Necessitem el PSC i els seus entorns socials per aturar el PP a Catalunya, un PP que vol, amb més subtilesa encara, portar-nos a la situació de les Illes i el País Valencià. I pitjor encara: els populars volen deixar d'ésser residuals al Principat i condicionar la construcció nacional de la mà de CiU.
Entenem que els sectors més progressistes i sobiranistes de CiU tenen raons per desconfiar del PSC, donat que han sofert moltes incongruències, febleses i complexos del socialistes en el passat. Ara, però, CiU gaudeix d'unes majories a totes les institucions catalanes que mai no hauria somiat i, és quan són molt forts com ara, quan la federació ha d'entendre que cal comptar amb la part fonamental del país que representa el PSC per avançar.
CiU tampoc no pot permetre que el PP deixi de ser testimonial a Catalunya, perquè posaria en qüestió una part del seu espai propi i alguns ens preguntaríem, més en concret, de què serveix UDC per barrar el pas als populars.
La Catalunya en marxa cap a la sobirania és el bloc que encapçala CiU, ERC i l'emergent CUP. Necessitem, però, l'espai del PSC i ICV per aconseguir la majoria social i nacional que ens dugui cap la independència. No es pot donar carta de naturalesa a la "quinta columna" que representen el PP, Ciutadans i una sèrie d'esperpèntiques associacions que els donen suport.
Amb tot, també cal vigilar amb atenció però sense prejudicis el moviment dels indignats, un moviment que serà el motiu principal del proper article del col·lectiu Joan Creixell.
