Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 5 de de gener del 2011 | 15:34
Crònica · País Valencià

Camps mostra la poteta

Amb el rostre demacrat, la veu feble i la mateixa recepta de sempre, Francisco Camps va adreçar-se als seus governats valencians amb un argumentari previsible, al tradicional discurs de cap d'any. Hi va haver una única novetat que, tot just per aquest motiu, esdevé notícia: el cap del Consell va estendre la mà a un pacte amb l'oposició (amb els socialistes, s'entèn) per tal de fer pinya contra la crisi econòmica i, també, per consensuar una posició comuna respecte la possible reforma de l'Estatut d'autonomia, a fi d'incloure-hi un article que garantesca les inversions estatals en infraestructures en funció del PIB valencià, una còpia del model andalús. Jorge Alarte, secretari general del PSPV-PSOE, de seguida va comentar que contactaria amb el president de la Generalitat per tal de concertar una trobada bilateral, un desig que fa temps que cobeja i que sempre ha topat amb la incomunicació demostrada per un Camps que, enmig de la maregassa 'Gürtel', no n'ha volgut saber res. Fins onze vegades ho ha intentat Alarte, segons que ell mateix ha dit, i en totes elles no ha superat la secretària del president. Era com si viviren a 1.500 quilòmetres de distància, quan realment a la seu socialista i el Palau de la Generalitat tan sols els separen 300 metres.

L'única cimera Camps-Alarte es remunta al gener del 2009, l'endemà del dia de reis. L'endemà que Camps i Álvaro Pérez, "el Bigotes", mantingueren també aquella amigable conversa en què l'un li deia a l'altre "amiguito del alma" i "te quiero un huevo", mentre el cap de la trama 'Gürtel' al País Valencià li deia que li seria fidel tota la vida. En aquella ocasió, purament protocol·lària per l'estrena d'Alarte a la secretaria general (hi va accedir el setembre del 2008), el diàleg va centrar-se en aspectes econòmics, així com en la necessitat de tendir ponts entre ambdós partits. L'entesa va acabar aquell dia, atès que l'esclat del 'cas Gürtel' va situar els socialistes en una posició crítica respecte Camps que aquest mai no els ha perdonat. Bona prova n'és la persecució judicial que el PP ha fet del síndic del PSPV a les Corts, Ángel Luna, a què han presentat dues querelles per tal d'apaivagar les referències al presumpte cas de corrupció que implica la cúpula popular valenciana. Per què ara el president demana pactisme i, per explicitar-ho encara més, guarneix el seu despatx al discurs de cap d'any amb una imatgee seua i de Joan Ignasi Pla (l'anteior secretari general del PSPV-PSOE) que es remunta al 2006, quan van acordar la reforma estatutària vigent? Aquella encaixada de mans amb l'antecessor d'Alarte és la que ara busca reeditar Camps amb l'actual líder dels socialistes valencians, a fi d'encarar la recta final de la legislatura (que s'esgota el març) amb ànims renovats i una imatge més amable que no la que ha llaurat per culpa de 'Gürtel'. Una altra cosa, ben diferent, és que ho al remat aconseguesca.

Els socialistes no renuncien a la quota de protagonisme que pot guanyar el seu líder si finalment, en efecte, Camps i Alarte concerten una cita. De moment en parlen només els equips respectius, però és factible que en quinze dies hi haja trobada oficial de sengles caps. Alarte, que no és diputat perquè així ho va voler un Pla que no volia que aquest li fera ombra com a possible successor que sempre va ser, obtindria una quota de pantalla ara com ara copada per Camps i compartida, quan les informacions fan referència al PSPV, amb Ángel Luna. Alarte, de fet, és un desconegut entre bona part dels valencians, que a més es miren amb un rebuig especial el PSOE de fa temps. Les seues expectatives electorals són penoses.

Podria ser que Alarte acordara amb Camps qüestions relatives a la crisi i les mesures que cal adoptar-hi, per bé que el president exigirà la implicació directa del govern estatal d'alguna manera. Això permetria que el candidat socialista d'adquirir una pàtina pactista que l'afavoriria amb vista al procés electoral. Ell mai no ha volgut ser percebut com una persona massa escorada cap a l'esquerra, per por a perdre el centre polític que al País Valencià domina el PP de manera aclaparadora. D'altra banda, un possible fiasc de les negociacions bilaterals tampoc no seria cap drama per un Alarte que, com a mínim, podria fer veure que ho ha intentat però que Camps se n'ha desentès. Això posaria la situació caòtica de l'economia valenciana al bell mig del debat ni que fora per una vegada.

En tot cas, caldrà veure quin as a la màniga té guardat l'equip de Camps, que no mou fitxa sense tenir la garantia que la partida es decantarà del costat seu. Una maquinària tan sòlida com la del PPCV no fa cap passa en fals, i aquest és el temor que rau en les files socialistes crítiques amb el "baló d'oxígen" que Alarte és predisposat a concedir a Camps com si aquell es tractara d'un rei mag. La resta de l'oposició tampoc no se'n sap avenir. Temen que la possible trobada monopolitze encara més la informació política valenciana en les dues formacions principals, una capitalització de l'actualitat que ben bé podria dificultar-los encara més l'accés a les Corts, per què necessiten arribar al 5% dels vots emesos. Esquerra Unida, per boca de la coordinadora general i presidenciable Marga Sanz, ha dit que la més que probable trobada "nega la pluralitat de la societat expressada a les Corts i fins i tot suposa un menyspreu a la institució parlamentària per part de dos líders en hores baixes, els quals intenten superar els seus problemes d'opinió pública".

Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià i candidat de la coalició Compromís, s'ha expressat en termes semblants: "Alarte vol seure en una taula per a negociar qüestions econòmiques, quan fa unes setmanes, a les Corts, el PP tombava totes les esmenes presentades pels socialistes als pressupostos de 2011. Amb esta acció, Alarte ha desautoritzat tot el que han fet i han dit els diputats socialistes i, el més greu, és que ara vol fer-se fotos amb qui es dedica a perseguir sense treva al seu síndic en les Corts", ha afirmat, a més d'advertir que "ni PP ni PSOE estan per reformar l'estatut, i si finalment es fera segons que volen, serà una altra reforma de mínims .

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat