Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 6 de d'octubre del 2010 | 14:04
Crònica · País Valencià

Dues derrotes segures

El PSPV-PSOE ja té candidats per a les dues ciutats més importants del País Valencià: les eleccions primàries que finalment van celebrar les dues agrupacions més importants -València, amb 1.800 militants, i Alacant, amb 1.200- han donat com a resultat la validació dels candidats oficialistes, Joan Calabuig i Elena Martín, respectivament. Tant Manolo Mata (43%) com Antonio Fernández Valenzuela (30%) vam recollir prou avals per passar el tall, però no han aconseguit donar la sorpresa. En tot cas, el resultat de Mata és ben bo, tenint en compte que tan sols va disposar de cinc dies per a recollir les signatures necessàries i que tenia en contra no sols l'aparell dirigit per Jorge Alarte, sinó també, i més important, el lermisme i els antics rectors del partit al cap i casal, Rafa Rubio i José Luis Ábalos.

Malgrat tot, les primàries valencianes no han despertat, ni de bon tros, la passió viscuda a Madrid amb motiu de la contesa entre Tomás Gómez i Trinidad Jiménez. Tant Calabuig com Martín són dues persones absolutament desconegudes a les seues ciutats. Plantar-hi cara a Rita Barberà i Sonia Castedo, les alcaldesses amb majories absolutes (en el primer cas, absolutíssima), requereix no sols de cares més conegudes, sinó també d'un projecte opositor consistent, cosa que no s'esdevé ni a València ni tampoc a Alacant.

Els socialistes valencians no repeteixen candidat a cap de les dues ciutats des que van perdre el poder, el 1991 a València i el 1995 a Alacant. D'aleshores ençà, canvis i més canvis de cap de cartell sense cap resultat efectiu. A València, el PP va deixar el PSPV-PSOE 23 punts enrere, el 2007, mentre a Alacant la diferència és molt inferior, de tan sols un punt percentual i escaig. En tot cas, tampoc ací no va servir quedar-s'hi a les portes, del govern, perquè Etelvina Andreu, que en fou la cap de llista, va plegar pocs mesos després de les eleccions, quan Bernat Soria, aleshores ministre i company seu en feines de recerca científica, va oferir-li una direcció general del govern espanyol, la de Sanitat i Consum, molt per sota, quan a importància, de l'alcaldia que ara hauria pogut assolir en cas de presentar-se novament com a alcaldessa.

El cas de València és encara més flagrant, atès que ja ho han intentat de totes les maneres imaginables: amb una candidata jove i molt tenaç com Ana Noguera; amb un tècnic municipal de llengua viperina com Rafa Rubio, amb una cara molt coneguda i coetània de Barberà, però del tot oposada a aquella, com ara Carme Alborch... I ara, Calabuig, un polític professional des que era jove, quan va ser director general de Joventut a l'Ajuntament de València, director de l'Institut Valencià de la Joventut (amb Joan Lerma al govern, de qui era i és bon amic), eurodiputat i, ara, diputat al Congrés espanyol. El seu nivell de coneixença pública, però, no arriba ni a l'1% de la població: si el conegueren 8.000 dels 800.000 residents a València ja en seria massa, de fet. A més, no transmet la imatge d'un polític amb coratge, capaç de trepitjar el carrer tant com ho exigeix el càrrec de portaveu de l'oposició. El seu partit es conformaria amb una repetició de l'escenari electoral del 2007, amb Esquerra Unida fora del consistori i un mapa bipartit en què els socialistes només tenen 12 dels 33 regidors de la capital del país. La por és que hi retorne EUPV i que aquesta formació els pispe dos regidors. El 2007 van quedar-se a ben poques paperetes, van restar-ne exclosos per primera vegada a la història del cap i casal (i d'Alacant), però la crisi econòmica pot fer que alguns electors canvien la papereta socialista per la d'EUPV.

El pobre resultat que s'espera tant a València com a Alacant afectarà, i molt, la urna autonòmica, ja que entre totes dues ciutats voten gairebé un de cada quatre ciutadans del país. Per això mateix, per la necessitat d'arrossegar vot autonòmic amb candidats locals suggerents, la coalició Compromís (Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa del Poble Valencià) han fet pinya i han posat al capdavant Joan Ribó, ex-coordinador general d'EUPV i ex-portaveu parlamentari d'aquella força. Tindrà molt i molt difícil, però, d'entrar a la Casa Gran, atès que li cal un 5% llarg i el Bloc, tot sol, fins ara amb prou feines sí ha arribat al 2%. Una baixa participació, però, els beneficiaria, com també a EUPV. El 22 de maig del 2011, la resposta.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat