La decisió del Ministeri de Cultura de qualificar d'"espoli" del patrimoni històric valencià els enderrocs duts a terme al barri del Cabanyal-Canyamelar, àrea protegida com a Bé d'Interès Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana amb un decret de l'any 1993, ha dut el president del Consell, Francisco Camps, a exterminar per la via d'urgència aquesta declaració. Un decret llei anunciat aquest mateix matí pel seu vicepresident tercer, Juan Cotino, desprotegeix l'entorn del Cabanyal i dóna via lliure a les piconadores, que ara podran penetrar al barri sense cap impediment legal.
El tradicional torcebraç de l'executiu valencià amb el govern estatal ha arribat, en aquest cas, a límits desconeguts. El Consell, en reunió d'urgència, ha esquivat la decisió del ministeri d'Ángeles González Sinde, en el sentit de repensar el projecte d'ampliació de l'avinguda de Blasco Ibáñez, per la seua afecció al Cabanyal, que quedaria partit per la meitat amb una gran via que trencaria, a més, l'estructura de barri mariner i tradicional que encara conserva. Casetes baixetes, humils i amb mostres no gens negligibles de modernisme popular que han cridat l'atenció d'arquitectes de molta volada, com ara el francès Jean Nouvel o el català Oriol Bohigas, ferms opositors a qualsevol projecte urbanístic que n'implique la destrucció. També s'hi han mostrat contràries entitats d'índole diversa com ara el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya o la Reial Acadèmia de la Història, entre d'altres. O la Universitat de València i la Universitat Politècnica de la mateixa ciutat. En realitat, tothom que no tenia a veure directament amb el consistori o la Generalitat Valenciana, els informes encarregats pels quals sempre hi han donat el vist-i-plau, com també, al 2001, el Ministeri de Cultura que aleshores estava en mans del PP.
La nota del departament de Cultura espanyol feta pública la vesprada de dilluns, 4 de gener, va despertar les ires de l'alcaldessa Barberà, que va comparèixer l'endemà davant els mitjans de comunicació escortada per la consellera portaveu del govern de Camps, Paula Sánchez de León. Tant l'una com l'altra van dir-li el nom del porc, al govern de Zapatero: "sectari", "arbitrari" i "intervencionista", per exemple. Enmig d'un discurs victimista i vehement, va quedar clar que ni el consistori ni el govern valencià no es quedarien de braços creuats. Sánchez de León, que a més de portaveu és consellera de Justícia, va avançar que el seu executiu es plantejava d'alterar la condició de BIC, si Madrid es capficava amb posar-hi traves.
Dit i fet. Avui mateix, dijous, el govern de Camps s'ha reunit d'urgència i ha fet públic, en boca de Cotino, que queda anul·lat el decret de la Generalitat que protegia el barri des del 1993, una protecció que Barberà es va comprometre a respectar en primera instància però que va posar en perill a partir del 1997, quan va presentar el seu projecte d'allargament de Blasco Ibáñez. La resistència del poble, organitzat a través de la plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar, ha aconseguit d'evitar-ho, i ara el Ministeri donava més raons per creure en un final feliç, però el Consell ha tallat de soca-rel qualsevol esperança. Caldrà veure com reacciona a partir d'ara l'executiu estatal, que no és la primera vegada -ni serà l'última- que topa de valent amb Camps i els seus.
Algunes cases històriques del barri ja han passat a la història: la de la Palmera i el Forn de l'Estrella, per posar només un parell d'exemples. El conseller Cotino, responsable de l'àrea de l'urbanisme, ha anunciat que el pla continuarà endavant "demà mateix" i ha criticat l'actitud del govern estatal, que ha comparat amb Franco i amb Felip V. "María Teresa Fernández de la Vega no ha de ser gaire lluny d'aquesta decisió del Ministeri de Cultura", ha afegit Cotino en la línia expressada el dia 5 per Barberà mateixa, que va acusar De la Vega de posar-hi tot de traves, al govern valencià i el seu ajuntament de capçalera.
