No hi ha manera. Mariano Rajoy escapa de Francisco Camps com si el segon tinguera la pesta. En vol saber el mínim possible, i si pot ser, no fotografiar-se amb ell. Ben trist, però ben real. El president de la Generalitat Valenciana ha passat de ser el baró regional popular preferit de Rajoy a una persona molt incòmoda. De demostracions, Rajoy n'acumula unes quantes...

La primera i principal és la seua absència al País València. Si abans de l'esclat del 'cas Gürtel' Rajoy visitava aquestes comarques amb una assiduïtat bàrbara (una vintena de vegades durant els dos anys anteriors a la implicació de Camps en aquest serial corrupte, ara ho evita de totes passades. No debades, durant l'últim any, del 4 de setembre del 2009 ençà, tan sols ho ha fet un dia, el 14 de març passat, amb motiu de la celebració de les festes falleres i coincidint amb la clausura d'una convenció sobre economia que tenia lloc a la fira de mostres de València. Les dues cares de la legislatura, les dues maneres completament contraposades d'actuar de Rajoy envers Camps, fa evident fins a quin punt s'ha deteriorat la seua relació.

Un atzucac que es complementa amb les boiroses declaracions del gallec sobre el president valencià, a qui no ha volgut confirmar encara com a candidat pel 2011. No va fer-ho abans de l'estiu, com pretenia Camps, i tampoc no ho farà aquest setembre, com molts apuntaven. El següent termini previst és poc després dels comicis catalans, a fi d'evitar que la possible ratificació de Camps afecte electoralment Alicia Sánchez Camacho. Rajoy, de fet, ha dit que té de temps fins allò que marca la llei, és a dir, fins a l'abril. L'objectiu obvi és que el temps faça evolucionar el 'cas dels vestits' en un sentit o en un altre. Si Camps és cridat a judici, ni que siga exclusivament pel presumpte delicte de suborn passiu impropi, tindrà molt coll amunt d'optar a un tercer mandat. La imatge d'un Camps presumpte culpable potser no evitaria la majoria absoluta conservadora al País Valencià, però sí que enviaria un missatge massa lax a la resta de l'estat. El PP correria el risc de ser percebut com un partit massa condescendent amb les pomes podrides que hi ha a dins. Fins ara, el president del PP s'ha limitat a dir que "de moment, l'única hipòtesi amb què treballa el PP és que Francisco Camps siga el candidat a la Comunitat Valenciana" i que "crec que Camps ha de ser el candidat a les properes eleccions autonòmiques". Quan se li ha inquirit per la possibilitat que el cap del Consell haguera d'acudir a un judici com a president en funcions i presidenciable de nou, Rajoy ha dit que "no puc contestar a això, perquè em demaneu per coses que no han passat... s com si em demaneu què faré si es mor algú, i no li diré cap nom".

Aquest dilluns, dia en què la direcció estatal del PP va reunir-se a Santiago de Compostel·la per tal de donar el tret d'eixida al nou curs polític, Camps va trobar-se amb una nova evasiva de Rajoy, ara en forma de salutació freda i distant. Camps hi va anar tot just per això, per aparentar normalitat i fotografiar-se de nou amb Rajoy (aquest darrer any ha hagut de fer diverses excursions d'aquesta mena), però la rebuda del gallec va ser tibant, i això que no hi havia cap líder amb més poder territorial que ell, a la cimera. El va saludar tímidament, enmig d'un cercle integrat també per persones amb molta menor rellevància que no Camps, i de seguida se'n va desmarcar. Ni tan sols el comentari sobre la meteorologia no va fer canviar el rictus seriós d'un Rajoy que només rep notícies funestes del seu partit al País Valencià. "I jo demanant aigua per a tots!", va exclamar, enmig de la pluja, el president valencià. Rajoy no va riure la gràcia, a diferència de Manuel Cobo, suspès de militància al PP per haver acusat de dictadora Esperanza Aguirre. A Cobo, Rajoy el va abraçar amb força més complicitat. Rajoy voldria fer net al PPCV i que entrara aire fresc. Fins i tot veuria amb bons ulls que Rita Barberà fora la candidata a la Generalitat, una aspiració que ella tenia ara fa una dècada però que sembla haver abandonat per complet. Però, en realitat, Rajoy ho té ben magre. Ni Camps pensa fer marxa enrere, a hores d'ara, ni tampoc no pensen fer-ho Carlos Fabra i José Joaquín Ripoll, presidents de les diputacions castellonenca i alacantina i d'aquells dos PP provincials, diversament encausats i que també contribueixen a l'insomni de Rajoy. Com per fer-s'ho fotos...