Després de tot d'estira-i-arronses entre els dos principals equips (l'Alinghi suís, defensor del trofeu, i l'Oracle nord-americà, principal aspirant al ceptre), la 33a edició de la Copa de l'Amèrica té lloc aquests dies a les aigües de València. O hauria de tenir-hi lloc, més ben dit, perquè la cursa naviliera havia de disputar-se entre dilluns i divendres d'aquesta setmana, i els tres primers dies va ser suspesa per causes de la meteorología: massa poc vent, el primer dia, i massa vent, dimarts i dimecres.
Les perspectives no són pas més optimistes pels propers dies, ja que una borrasca atlàntica s'acosta perillosament al País Valencià. En cap dels casos no es podrà seguir des de terra, però, perquè el camp de regates és mar endins i no es pot veure a distància, ni tan sols amb prismàtics. Tot plegat és fruit d'un reglament antiquíssim, del 1851, que encara perviu en ple segle XXI. D'ací els problemes a tort i a dret. Més enllà de quan es dirimirà finalment el repte a dos, que això i res més és aquesta versió descafeïnada de la Copa, una versió de transició que determinarà qui podrà decidir les regles (i, compte amb això, també la seu) de la 34a edició, el ben cert és que les institucions valencianes no han deixat passar l'ocasió de vendre l'esdeveniment com un luxe pels valencians.
"Som el centre de l'atenció mundial", ha dit Barberà, qui a més ha assegurat que no és capaç de "quantificar amb exactitud l'impacte econòmic d'un esdeveniment com aquest". De tan gran com és, òbviament. I Camps, de la seua banda, ha aprofitat l'avinentesa per fer-se més públic que mai darrerament, assetjat com està pels casos de corrupció i la propera obertura del secret sumarial del cas Gürtel'. Ni poc ni massa, que diria l'altre. L'excés a l'hora de presentar el producte dels capitosts del PP valencià contrasta amb la deixadesa dels màxims responsables del PSOE, que novament se'n mantenen al marge.
José Luis Rodríguez Zapatero ni tan sols va valorar la possibilitat d'acudir a la presentació oficial de la cursa exprés, celebrada diumenge passat al port de València i en què es va llançar una mascletada històrica. L'absència del president espanyol és convenientment destacada pels populars, que es fan un fart de dir que els socialistes bandegen el País Valencià, de què no en volen saber res. No als transvasaments, no a un finançament com cal, no a la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez pel bell mig del barri del Cabanyal, no a la tradicional cacera amb parany que es practica a moltes comarques valencianes- I no, també, a fer costat els valencians quan aquests són "al centre de l'atenció mundial".
Diumenge passat, a la dàrsena del port hi havia el secretari d'estat de l'esport, Jaime Lissavetzky, que ni tan sols és ministre, per bé que els socialistes valencians li atorguen aquest rang, atès que depèn directament de Rodríguez Zapatero. En canvi, no expliquen per què hi havia present la vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, que hi va ser present, però misteriosament no se la va veure. Va quedar, en la intimitat, amb Ernesto Bertarelli, patró de l'Alinghi i bon amic, de fa anys, de Salgado mateix. Siga com siga, guanye qui guanye al remat aquest duel a dos, aquest cara a cara improvisat que va dictar un jutge novaiorquès per tal de resoldre el litigi entre suïsos i americans, és ben complicat que València torne a acollir una altra edició de la Copa. Ho ha dit al diari Levante-EMV' el capità de l'equip espanyol Iberdrola, Agustín Zulueta, que ho compara amb els Jocs Olímpics. "Seria lògic que hi haguera tres Jocs seguits a Londres? Impossible".
Les institucions valencianes i el govern espanyol, integrants del consorci organitzador de la 32a i 33a edicions, han pagat per aquesta darrera 8 milions d'euros. Una quantitat, diga què diga Barberà, difícil de rendibilitzar. Però ella no té cap problema a dir que sí, que tot plegat és una ganga, i xifrava en 60.000 les persones que hi havia al port de València. Segons la policia local, la seua, la setmana anterior tan sols hi havien anat 3.000 persones a la manifestació pel Cabanyal. Ni aleshores hi havia tan pocs (més aviat superaven els 15.000), ni a la segona, tants. Si diumenge passat hi haguera hagut tanta gent, s'hagueren reproduït les esmunyedisses i les esvarades que cada estiu s'esdevenen a Dénia amb motiu dels bous a la mar. Amb prou feines si cabien 15.000 persones, diumenge passat al port de València. Però és en aquesta propaganda tan falaç, tan descarada i tan exitosa, que es fonamenta el terrible sòl electoral del PP valencià.
