Serà dimecres 12 de maig, el dia D de la política valenciana. Serà aquell el moment en què Francisco Camps sabrà si la seua vida política s'allarga més que no tenia previst o si, per contra, ha de començar a enllestir les maletes per eixir de Palau. Serà el 12 de maig, el dia en què el Tribunal Suprem espanyol dictamine si hi ha indicis suficients per a reobrir el cas dels vestits que a començaments de l'agost va arxivar el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. En concret, si hi ha indicis de suborn passiu impropi, que és la figura del codi penal aplicable al també conegut com a 'cas Camps'.
El seu bon amic i president del TSJ valencià, Juan Luis de la Rúa, va evitar-ho aleshores en no trobar, segons que va assegurar, cap lligam entre els regals rebuts pel president valencià i un possible tracte de favor emanat de la seua persona envers la trama capitanejada per Francisco Correa, i que a les comarques valencianes tenia com a home fort Álvaro Pérez, àlies "el Bigotes". Com que això no era demostrable, o això va explicar De la Rúa, no hi havia prou motius com per continuar el procés en què Camps hi era imputat. No li va semblar igual a Juan Montero, magistrat conservador de la sala civil i penal del TSJ valencià que va votar en favor de jutjar Camps amb jurat popular. El tercer jutge que va decidir si calia o no empaperar-lo, José Ceres, va votar en sintonia amb De la Rúa, i va ser aquest 2 a 1, aquest resultat que al Barça avui també li resultaria insuficient per eliminar l'Inter de Milà, el causant de l'extinció momentània del cas que havia obert, amb mestria, un altre magistrat conservador com ho és José Flors, que en fou l'instructor.
Les cites de Camps amb la justícia amenacen de ser tan repetitives com ho eren, fins fa no gaire, les que mantenia amb 'el Bigotes'
Ràpidament, però, hi van recórrer tant el PSPV-PSOE com la fiscalia de l'estat. La destinació de la seua queixa no era cap altra que l'alt tribunal espanyol, que ha anunciat per aquest 12 de maig la resolució definitiva. Si valida la reobertura de la causa, Camps tornarà a esdevenir imputat i ben probablement acabarà assegut a la banqueta dels acusats. Això significaria la fi de la seua cursa política, atès que costa de creure que un president de la seua talla, que el president d'un país de cinc milions d'habitants, comptabilitzara aquest honor amb el de possible culpable d'un procés judicial.
Si es dibuixara aquest escenari, Camps es veuria forçat a dimitir o, com a mínim, prepararia el seu relleu com a cap visible del PP valencià. El nom de Rita Barberà no deixa de guanyar pes, per bé que ella no es mostra pas gaire entusiasmada i per bé que ja es troba ben còmoda i ben pagada com a alcaldessa de València. En tot cas, és ella el valor més segur del PP valencià, la persona més coneguda i amb més capacitat no sols de repetir els bons resultats del partit de la gavina, sinó fins i tot de millorar-los. La insistència de Manuel Fraga en el nom de Barberà no és casual. L'ha esmentada fins en cinc ocasions com a la millor substituta del president en cas que aquest haja d'abandonar el vaixell.
Al Tribunal Suprem, com passa al TSJ valencià, hi ha una majoria de jutges de tendència conservadora, i seran ells, els que en resoldran el cas. s plausible que també ells salven Camps de la foguera, ni que siga per no esmenar la plana als seus companys de València, que aleshores es veurien entre l'espasa i la paret, sobretot ara que es debat qui ha de rellevar De la Rúa, qui fa més d'un any que opera en funcions. Un símptoma que apunta cap a l'arxivament definitiu del cas dels vestits és que aquell mateix dia, aquell mateix dimecres, hi ha prevista la declaració al Suprem del president del Banco Santander, Emilio Botín, cosa que permetria de desviar-hi els focus i de no centrar-los en excés en la figura d'un Camps que, d'aquesta manera, se n'escapoliria d'amagatotis per sempre més...
O no. Perquè, si bé el cas dels vestits ja no tindria força més recorregut, sí que en tindria el possible finançament irregular del PP valencià mitjançant Orange Market i a través de cinc empreses que habitualment contracta la Generalitat Valenciana, una de les quals és Sedesa, propietat de la família Cotino, un membre de la qual, Juan, és vicepresident tercer del Consell. En aquest sentit, com que l'informe de la unitat de la policia espanyola especialitzada en la neteja de capital és ben concloent, i com que el magistrat del TSJ madrileny Antonio Pedreira l'ha inclòs al tom número 60 de l'infinit sumari 'Gürtel', sembla probable que tard o d'hora se n'investigue a fons. s aquest el drama de Camps: ni que el salve el seu amic De la Rúa, ni que el salve ara el Suprem de majoria conservadora, ni que el salven els ciutadans el 2011 si opta a la reelecció... De cap de les maneres, no respirarà alleujat. Les seues cites amb la justícia amenacen de ser tan repetitives com ho eren, fins fa no gaire, les que mantenia amb 'el Bigotes'.
