Les dades turístiques del País Valencià són decebedores com no ho eren de fa anys. La sotragada de la crisi econòmica, però no sols això, afecta l'ocupació hotelera de les principals ciutats d'oci del país. Les dades mostren una caiguda de les pernoctacions, pel que respecta als visitants estrangers, que arriba al 18%, molt per damunt del 8% que ha baixat el turisme a les Illes Balears, per exemple.
Certament, la xifra de turistes estatals no se n'ha ressentit tant, i això ajuda a suavitzar el cop, però en tot cas ni així no es capgira la sensació que l'estiu del 2009 és dolentíssim. La gent que ve visita les platges valencianes ho fa per menys temps i amb un pressupost més baix,però encara rai. El problema són tots aquells que hi eren assidus i que enguany no hi han fet acte de presència, ja que s'han estimat més destinacions que els resultaren més econòmiques o, directament, quedar-se a casa, al seu país.
Tot plegat malgrat que les ofertes a les instal·lacions hoteleres són sucoses. N'hi ha per a tots els gustos, i resulta senzill passar-hi una setmana, en pensió completa, per uns 300 euros. Una autèntica ganga en temporada alta, com ho és l'actual. El fet que la capital turística del país per excel·lència, Benidorm, no presente en aquestes dates el cartell de "complet", és ben indicatiu de la situació que travessa el sector.
Anys enrere, quan algunes veus del govern espanyol van insinuar la necessitat de reformular el model turístic propi, massa fonamentat, al seu parer, en el "sol i platja"; les crítiques van surar al País Valencià com enlloc més. Declaracions com la de l'exministra d'Habitatge, María Antonia Trujillo, que va assegurar que no coneixia Benidorm i que no tenia "cap interès a conèixer-lo", van caure com una gerra d'aigua freda entre els representants del sector. L'economia valenciana, ara que les indústries tradicionals i l'agricultura travessen moments dificilíssims, basa bona part de la seua sort en el turisme de masses, agrade o no.
El ben cert, però, és que no s'ha apostat per introduir-hi novetats, per fer de les platges valencianes una destinació més agradosa encara, com tampoc no s'ha "venut" com cal el turisme d'interior, que al País Valencià gaudiria de molt més predicament si no fora per la poca difusió d'aquest patrimoni que fan les diverses administracions. Portes enfora pot fer l'efecte que, de turístic, el territori valencià només té les platges, però res més allunyat de la veritat: hi ha espais muntanyencs ben impactants i sans, encara verges de l'especulació urbanística que tant ha malmès el litoral.
Precisament aquest és un dels problemes més grans a què s'enfronta el sector turístic valencià. Si alguns dels estrangers que van escollir les comarques valencianes per viure-hi estan emigrant, atès el desgavell urbanístic, com poden sentir-se'n atrets els seus amics, aquells que només vindrien per quinze dies? El mapa habitacional valencià s'ha multiplicat als darrers anys, i la sensació és que l'aturada actual no serà sinó un parèntesi que s'acabarà només comencen a moure's els diners- i el ciment.
Mentrestant, d'ofertes n'hi ha, i de sobres. A la tan publicitada Marina d'Or, per exemple. O als apartaments de Gandia, també. O a la massificada Torrevella- Fins i tot en llocs més "sostenibles" com ara Xàbia, Dénia o Benicàssim. I, sobretot, l'oferta més gran és la menys promocionada, la més enigmàtica, la que s'amaga rere els racons dels paradisos naturals que (sí, n'hi ha) conviuen al País Valencià. Indrets com la Tinença de Benifassà, com la serra d'Espadà, com la Font Roja alcoiana, com la Vall de la Gallinera i com els Serrans. Espais on s'acumulen centenars de cases rurals que farien les delícies d'aquells que consideren finiquitat el temps del sol i de la platja.
