València · La decadència dels socialistes i la posició tan feble del Partit Popular, amb un Francisco Camps convençut de reeditar les seues victòries del 2003 i del 2007, però també conscient que alguns dels seus es quedaran a casa, fa que el Bloc Nacionalista Valencià tinga a tocar el seu accés a l'hemicicle de la plaça de Sant Llorenç.

Seria la primera ocasió en què l'antiga Unitat del Poble Valencià, el soci de CiU a les comarques valencianes, obtinguera representació a les Corts amb un cap de llista propi. Les dues altres ocasions en què hi ha hagut diputats nacionalistes a la cambra, els anys 1987-1991 i aquesta legislatura que ara s'ha clos, ho van ser dins de coalicions multipartides que liderava Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). Enguany, per contra, és el Bloc qui és al davant d'un pacte preelectoral, anomenat Coalició Compromís, que també inclou Iniciativa del Poble Valencià (l'escissió ecosocialista d'EUPV) i Els Verds – Esquerra Ecologista, integrant del Compromís primigeni, el del 2007.

Enric Morera, número 1 per València i persona de llarga trajectòria al món nacionalista (va succeir Pere Mayor, un altre històric de la formació, el 2003, però abans ja havia estat alcaldable de València i assessor al Parlament europeu, on també seria eurodiputat), s'enfronta al més gran repte que haja tingut en la seua vida política. En el cas que Compromís continue a les Corts, la seua imatge es consolidarà encara més i el seu domini sobre el partit no farà sinó afermar-se; malgrat la seua experiència, és jove i sembla tenir-hi recorregut. En el cas que, per contra, els nacionalistes no continuen a l'hemicicle, les disensions internes no trigaran a arribar, i ell, previsiblement, posarà el càrrec a disposició dels companys de partit. Sobretot tenint en compte que el 2003 el Bloc ja va obtenir millors resultats municipals que no el 2007 i, també, que hi ha recels al si de la formació per la insistència a plantejar acords previs que n'amaguen el nom i alguns trets identificadors.

Fet i fet, l'acord amb Iniciativa comporta un plus de vots, el que ben segur durà a les saques del Bloc la figura de l'ex-EUPV Mònica Oltra i, en el cas de la ciutat de València, els que puga sumar-hi Joan Ribó, ex-cap d'EUPV i ex-portaveu d'aquest partit a la cambra autonòmica. Una estratègia que ha implicat l'acceptació d'un discurs més atrevit en segons quines matèries i, sobretot, pel que fa a les formes. El Bloc, en la seua cursa per esdevenir un partit visible a ulls de la ciutadania, havia mamprès un viratge cap al centre que ara, ateses les circumstàncies, s'ha interromput sobtadament. No debades, les imatges reivindicatives d'Oltra, els seus vídeos tan exitosos a Internet i la seua popularitat en la lluita contra la corrupció instaurada a les institucions valencianes, no ha fet sinó empetitir la figura de Morera i del partit-mare de la Coalició Compromís. Si el dia 22 superen el 5% i són decisius en alguns ajuntaments importants, la submissió haurà valgut la pena; en el cas que no siga així, les veus contràries a la política d'aliances del Bloc suraran amb força.

Del costat republicà, Esquerra es presenta de nou en solitari a les eleccions. Ho fan amb un lema contundent i que no admet interpretacions diverses: "Un vot a Esquerra fot la dreta", simbolitzada, aquesta última, amb la gavina i el blau corporatiu del PP. A ERPV pensen que és l'hora que els independentistes que hi ha al País Valencià, en calculen que uns 50.000, es lleven la màscara i diguen, ras i curt, que ho són. Agustí Cerdà, president i cap de llista de la formació, ha fet un clam en defensa d'aquesta via de vot, innegociablement catalanista.

A més, ERPV ha presentat llistes municipals en una quarantena de municipis, en alguns dels quals tenen esperances serioses d'obtenir representació. Vinaròs, Benicarló i Alboraia en serien els més significatius. Val a dir que els republicans ja compten amb una presència consolidada a indrets com Sueca, Xixona i Simat de la Valldigna.

Pel que respecta a Solidaritat per la Independència, la presentació oficial de la plataforma a València i la seua conformació com a partit polític, amb direcció escollida inclosa, no ha comportat la seua compareixença electoral. SI troba que era massa d'hora per bastir un projecte seductor i ha preferit d'ajornar aquesta estrena fins el 2015. Els seus vots hipotètics, se'ls podrien repartir EUPV, ERPV i Compromís. És l'hora del nacionalisme, de fet. És un ara o mai, o això sembla.