València · Comprovada la bona sintonia que impera al si de la coalició, ha arribat l'hora de comprometre's encara més amb el projecte. Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds – Esquerra Ecologista van unir esforços l'any 2008, després dels modestos resultats de Compromís pel País Valencià, on també hi havia Esquerra Unida (EUPV), Els Verds del País Valencià i la molt minoritària Izquierda Republicana, el partit on milità Manuel Azaña. Iniciativa, una escissió ecosocialista d'EUPV, ha aportat la pàtina progressista que mancava a un Bloc que havia virat cap al centre d'ençà que, a la darreria dels anys 90, s'havia rebatejat com a tal i havia deixat enrere la marca Unitat del Poble Valencià, amb què havia nascut a principis dels 80.

Si el primer Compromís tan sols va aconseguir set escons i 200.000 vots, el segon va trencar tots els pronòstics el maig passat i va anotar-se 175.000 paperetes i sis actes a les Corts, una xifra imponent si tenim en compte que Esquerra Unida va sumar 140.000 vots més i cinc diputats. Els socialistes n'han patit les conseqüències, i no sols al parlament valencià: als principals consistoris (València, Alacant o Castelló de la Plana) han cedit espai a totes dues forces, així com també a les diputacions i al Congrés espanyol, on Esquerra Unida ha recuperat la representació que va perdre el 2008, mentre Compromís obtenia el primer diputat de la recent història democràtica valenciana.
La marca Compromís ja és prou coneguda i que s'ha fet un lloc a l'imaginari col·lectiu
És a València on aquest creixement de la coalició resulta més visible. De ser una força residual, que patia de valent per sumar un 3% de les paperetes, el Bloc ha comprovat com l'aliança amb els ecosocialistes (que al cap i casal tenen el regidor Joan Ribó com a referent clar) els ha reportat una consolidació notable. Així, el maig passat van recollir el 9% dels sufragis emesos a la ciutat, una xifra impensable no fa gaire temps i que ara, als comicis estatals, s'ha reduït a un 6% igualment meritori. El vot al nacionalisme valencià mai no s'havia percebut com a útil en aquest tipus de conteses electorals, cosa que, sumada a la davallada d'Esquerra Unida els anys anteriors, permetia el PSOE d'enfilar-se al 40%. Ara, en canvi, aquests dues eixides i l'emergència d'UPyD (així com l'augment de l'abstenció) ha deixat els socialistes de València enfonsats al 26%.

Resulta obvi, per tant, que la marca Compromís ja és prou coneguda i que s'ha fet un lloc a l'imaginari col·lectiu. Se la relaciona amb l'esquerra i un nacionalisme "light" fàcilment assumible per molts que mai no havien pensat que els acabarien votant. De fet, un percentatge gens negligible de la massa que vota Compromís és castellanoparlant. Comptat i debatut, "cal més Compromís", tal com diuen els dos referents principals de la coalició.

La primera a obrir la nova etapa ha estat Mònica Oltra, que al consell nacional d'Iniciativa celebrat dissabte passat va animar els companys a trobar fórmules que els acosten encara més al Bloc, el partit amb més militants i més conegut, a fi de conformar una mena de comitè polític que aixoplugue tots plegats. Enric Morera, portaveu a les Corts i secretari general de la formació nacionalista, ha agafat el guant i ha declarat al diari 'El Mundo' la predisposició del seu partit a aconseguir un encaix més perfecte. No li desagrada la fórmula de la federació, per bé que s'estima més que siguen els propis afiliats, que se'n pronuncien. No debades, els ho plantejarà obertament al proper consell nacional del Bloc.
La prova de foc caldrà superar-la aviat, per dos motius urgents: les aliances al Congrés i les eleccions europees
L'únic entrebanc a un acostament i futur maridatge són les reticències que genera el pacte entre els segments menys progressistes del nacionalisme valencià, que han mostrat la seua disconformitat amb l'excessiu pes que, a parer seu, ha tingut Iniciativa al si de Compromís a l'hora d'elaborar les llistes: el número 1 per Alacant l'han ocupat aquests, tant als comicis valencians com als espanyols, i de l'òrbita d'Iniciativa eren els caps de llista a la primera i tercera alcaldies més importants del país, València i Elx.

La prova de foc caldrà superar-la aviat, per dos motius urgents: la presència al Congrés obliga Compromís a posicionar-se més propera al BNG i ERC o del costat del PNB i CiU, i la possibilitat de fer pinya amb els convergents irrita Iniciativa, que va fer servir Joan Herrera per dur les seues iniciatives a Madrid. La segona raó són les eleccions europees del 2013, a què Compromís no pot acudir com va fer-ho el 2009: aleshores el Bloc va aliar-se amb CiU, PNB i companyia (no amb ERC, BNG i companyia) mentre Iniciativa, en un gest rocambolesc, va donar suport explícit a Raül Romeva, que figurava al número 2 de la llista estatal d'Esquerra Unida, el partit de què els ecosocialistes valencians acabaven de separar-se.