Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 11 de d'abril del 2013 | 19:33
Crònica

Països Catalans: ara o quan?

Ara que la Catalunya Principat avança en la seva transició nacional cap al dret a decidir, des del Col·lectiu Joan Creixell entenem que resta obert un debat ─i queden pendents unes decisions per prendre─ que creen certes tensions en algunes organitzacions i moviments de masses. El tema Països Catalans està sobre la taula de discussió. Per això, del d'aquest col·lectiu volem fer una anàlisi i una proposta pel futur.

És cert que hi ha una nació catalana però aquesta, pel transcurs de la història i per l'estratègia de l'Estat i dels seu nacionalisme, es troba esquarterada entre els diferents territoris: la Catalunya Principat, ses Illes Balears, el País Valencià i d'altres com la Catalunya Nord i la Franja de ponent. 

I tots aquests territoris tenen ─tots─ una denominador comú: els graus de desenvolupament nacional en cadascuna d'aquestes contrades és diferent. La història recent, per desgràcia per a nosaltres, marca, doncs, l'estratègia que amb realisme i pragmatisme hem de desenvolupar a partir d'ara. 

Des del Col·lectiu Joan Creixell entenem que hi hagi sectors de la societat civil (moviments socials) i de les forces polítiques del Principat que vegin la situació del País Valencià i de les Illes com a llunyana. Amb tot, allò més greu és que, després del Pujolisme i de l'etapa de Josep-Lluís Carod-Rovira a la Generalitat de Catalunya, la voluntat i decisió d'ajudar tota la nació a desenvolupar-se a un mateix ritme ha tingut una frenada: unes vegades per manca de sensibilitat nacional i d'altres ─com passa actualment─ per la profunda incompetència i insensibilitat dels encarregats del govern al Principat, els quals prefereixen sacrificar una política ─evidentment molt difícil─ a curt termini per una estratègia a llarg termini.
El Principat no pot esperar la resta de la nació. S'han d'establir compromisos nacionals que assegurin la reunificació de tota la nació"
També és cert que a les Illes i al País Valencià hi ha hagut interferències polítiques i equivocacions per part d'intel·lectuals i polítics. Des d'aquest escrit només pretenem esmentar-ne dues, les més rellevants: la primera, el llibre de Josep Guia És molt senzill, digueu-li Catalunya i les tensions que aquest provocà; i la política plena de malentesos (en algunes èpoques) d'ERC al País Valencià i a les Illes, tot creant filials de l'organització del Principat i provocant enemistats amb les forces polítiques netament nacionalistes de les Illes i el País Valencià.

Creiem, però, que la societat civil catalana ha estat més intel·ligent i ha entès la necessitat de les complicitats i de l'autonomia de cada part de la nostra nació. Un exemple cabdal ha estat Òmnium al Principat, l'Obra Cultural Balear (OCB) a les Illes i Acció Cultural  del País Valencià (ACPV) al País Valencià. Aquestes entitats de la societat civil han sabut coordinar-se mantenint també un grau d'autonomia en les seves polítiques, estratègies i accions a cadascun dels territoris. 
És lògic que a les Illes i al País Valencià creguin que Catalunya no pensa pas en la resta de la nació. En part és cert"
Ara, quan Catalunya sembla que ha donat un pas de gegant per desfer-se i desacomplexar-se d'Espanya, és lògic que a les Illes i al País Valencià hi hagi sectors compromesos i militants que pensin que Catalunya, quan actua, quan es mobilitza, quan pren decisions, no pensa pas en la resta de la nació. I en part és cert: l'Estat ha sigut molt hàbil i ens ha sabut esquarterar.

L'Estat ha creat realitats diferents polítiques i també culturals i lingüístiques a l'interior dels Països Catalans, i ha començat, des de fa anys, una gran operació d'assimilació i colonització de les Illes i el País Valencià, tot abduïnt una bona part de la població cap a un plantejament unionista i espanyolista. L'Estat ha aïllat els sectros i els brots de resistència del catalanisme polític, cultural i lingüístic que resisteix, encara, en aquests dos territoris de la nostra nació.

A més de tenir institucions pròpies a les Illes i al País Valencià, en les quals s'hi ha minioritzat les forces polítiques nacionalistes, els Parlaments han funcionat, malauradament, subeditats a la política de l'Estat i a les forces estatalistes. Amb tot, però, a les Illes i al País Valencià s'hi ha fet molta feina: ambdós territoris compten amb un fortíssim moviment d'escola en català (Escola Mallorquina a les Illes i Escola Valenciana), amb potents moviments culturals i també amb una recent reestructuració de les forces polítiques catalanistes per tal d'encarar les forces unionistes i estatalistes.
Les majories absolutes del PP fan creure que a les Illes i al País Valencià hi tenen algun problema que no han sabut resoldre"
Però hi ha elements que creen el desconcert. Les majories absolutes del PP, el seu alt grau de corrupció ─i el fet que aquest no afecti els seus resultats electorals─ fan creure que a la societat de les Illes i del País Valencià hi tenen algun problema molt seriós que, fins ara, no han sabut resoldre ni afrontar, i que tampoc, des del Principat, no s'ha sabut encarar per a estimular-hi una contraofensiva. La feblesa de les institucions del Principat en aquests darrers anys quant a suport a la resta dels territoris dels Països Catalans pot ser un element molt important perquè triomfi, definitivament, l'assimilacionisme espanyol. 

Amb tot, però, el Principat ha de ser conscient, així com les seves institucions, forces polítiques i societat civil, que tot i que ell ha d'anar a l'avantguarda per tal d'aconseguir l'alliberament, no pot esperar la resta de la nació. Per contra, s'han de poder establir uns compromisos nacionals que assegurin que, en un futur, no s'abandonarà la lluita política i cultural per aconseguir la reunificació de tota la nació. 

Ara toca, doncs, que el Principat faci el seu camí cap al dret a decidir. És ara o mai, i més encara si volem ser el motor de tota la nació i si desitgem que al País Valencià i a les Illes Balears s'organitzin opcions polítiques i socials que siguin capaces de capgirar l'actual situació. La lluita per a assolir tota la nació no pot convertir-se en un problema polític al Principat, per entendre'ns: ara no toca, sols seria un fre per a tots.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat