No caldria dir-ho, però ho direm: quan celebrem que individus compromesos amb l'emancipació d'aquests Països accedeixen al lideratge de les institucions culturals o esportives més rellevants, no ens estem felicitant d'un prometedor futur d'instrumentalitzacions polítiques al servei d'un patriotisme barat que en desvirtuarà la funció, sinó de tot el contrari.

Ens felicitem del que intuïm que serà una assumpció amb totes les conseqüències de la responsabilitat social de l'entitat. Perquè en un món fet de nacions -per dir-ho amb J. F. Mira-, tot agent institucional acompleix l'obligació, ho sàpiga o no, de fer país en els termes de la seua funció genuïna, constatació especialment pertinent de difondre en contextos on hi ha dos faedors de país en competència desigual.

I perquè, en cas que els afers que l'ocupin siguin els culturals, la idea que les produccions de l'esperit estan per sobre dels prosaics conflictes polítics només és certa en un sentit estricte: efectivament, a la base d'aquestes produccions, hi ha un seguit de lluites polítiques, estentòries o lliurades a la callada, que decideixen, per posar-ne només un exemple, quina cultura és legítima i quina no ho és.

Albert Turull, filòleg cerverí, director del departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL i destinatari ara fa uns mesos de la nostra enhorabona per la "La toponímia de les comarques de Ponent", rellevarà ben aviat l'historiador Joan Busqueta al capdavant de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), i el primer que cal dir (la comparació necessita calçador, però il·lustra) és que, si a Turull li augurem els èxits d'un Laporta, de Busqueta ningú no en fuig com d'un Gaspar -"el llistó que ens han deixat els predecessors és molt alt. El senyor Busqueta ha fet una tasca magnífica", n'ha dit, per exemple, el mateix successor.

Turull, que ha estat l'escollit pel president de la Diputació, Jaume Gilabert (ERC), per donar un nou "impuls" a l'institut, ja ha parlat de fer lleidatanisme, ponentisme, pirineisme i occitanisme per lligar-lo "encara més" al marc cultural i lingüístic dels Països Catalans i al catalanisme. Els qui ens voldrien desapareguts o amaguen el cap sota l'ala potser hi veuen una forma d'embastardir una institució cultural. Des d'aquesta tribuna hi veiem, en aquesta rastellera d'ismes, una renovada i conscient observança de les regles del joc cultural. Enhorabona Turull!