Qui sap si d'aquí a uns dies, un representant de l'estat, exhortat per alguna instància de la UE a retre comptes d'allò que fa l'administració espanyola per fomentar l'anomenada democràcia participativa, tindrà l'audàcia de referir-se a unes consultes convocades al nord-est de la península. El que sí que sabem és que, ara per ara, aquestes consultes ?aquesta feliç pensada d'un independentisme popular i madur? no seran objecte d'assetjament legal.

El delegat de l'Estat a Lleida, José Ángel Flores, ha declarat aquest mateix matí que l'advocacia de l'Estat no recorrerà els acords plenaris dels ajuntaments que les han apadrinat perquè, un cop ben escrutats, no hi ha trobat res d'impugnable. L'estat, una mica més democràtic? No: una mica menys imbècil ?ha pres esment que el basta que no m'ho deixen fer mobilitza més ànimes que, posem per cas, 300 anys d'ocupació militar.

Les Borges Blanques ja van obrir les urnes dissabte passat, Artesa de Segre ho va fer diumenge i Tàrrega, ahir ?votacions anticipades per als qui no hi puguin ser el 13?, i demà dijous els lleidatans ompliran l'Ateneu Popular de Ponent per presentar o conèixer Lleida Decideix, la plataforma que, des d'ara i fins al 25 d'abril de l'any que ve, organitzarà el quasireferèndum a la capital del Segrià ?en aquest cas, però, sense suport de l'ajuntament. Per a què serviran, les consultes?

El cronista no descarta cap de les virtualitats amb què tots plegats comptem ?mobilització, internacionalització, assaig general, agulló sobre els partits, assalt a la centralitat política... ? però en tindria ben bé prou si servís perquè l'amic socialista entengués què vol dir autodeterminar-se i no tornés doncs a proclamar d'esma allò que els catalans ens autodeterminem cada quatre anys.