Sí: els discursos de l'independentisme català, com els de qualsevol moviment polític de masses contemporani, registren, de tant en tant, derives demagògiques. Espanya és crisi: que l'actual sotrac econòmic és cosa del capitalisme mundial resulta tan obvi que ni la raonable conjectura que una Catalunya sobirana disposaria de més instruments per amortir-ne els efectes converteix en racionalment lícita aquesta afirmació ?eslògan d'una campanya recent de les joventuts d'ERC.
Estem en crisi perquè la nostra economia està imbricada en la resta d'economies capitalistes ?perfecta obvietat?, de manera que la nostra pertinença forçada a Espanya només seria rellevant, si es vol, en termes d'intensitat d'aquesta crisi ?perfecta hipòtesi? i no pas en termes causals ?com vol induir-nos a pensar l'eslògan. Espanya és corrupció ?com últimament alguns ceballuts han insinuat o consignat: de debò cal que diguem que d'entre la bona colla d'efectes benèfics que tindrà la independència no s'hi comptarà la perfecció moral dels individus amb veïnatge administratiu a Catalunya? Quasi tan vergonyosos com els casos coneguts, presumptes o no, d'apropiació privada de recursos públics són els intents d'explicar-los amb arguments irracionals que parasiten en el crèdit d'una tradició de pensament emancipatori i de denúncia de la dominació, material i simbòlica, a què fa dies que estan sotmesos aquests Països.
La demagògia, quan no és un expedient polític deliberat, pot ser el producte, a parts iguals, de l'abrandament ideològic i de la suspensió del judici crític: en la seua versió més càndida, una expressió de papanatisme. La idea que, de tot plegat, la culpa la té Madrid, és del tot vàlida... sempre que l'adoptem, és clar, en un sentit trincaire ?autoirònic; si no, revela mandra de discórrer: papanatisme catalanista. El lleidatà Jordi Souto acaba de publicar un llibre (El criteri del cretí) en què critica el papanatisme social i, com que encara no l'hem llegit, desconeixem si també s'ocupa d'aquesta variant del fenomen. Sí que aborda, per exemple ?segons informa la premsa local?, el papanatisme intel·lectualista ?que repeteix frases tals com "el nacionalisme es cura viatjant", segons l'exemple que se li ha acudit, no pas a Souto, sinó al cronista.