Què en faig, de la mala consciència? Vázquez Montalbán va deixar dit que tenia moltes ganes que el català es normalitzés per deixar de sentir-se culpable d'escriure en espanyol. Vázquez Montalbán, castellanoparlant, criat al Raval i format literariàment en el franquisme, no podia sinó escriure en castellà i no hi havia cap motiu pel qual hagués d'excusar-se'n. Però l'autor d'Elogis desmesurats, de cultura política psuquera, concedia plena legitimitat als projectes restituïdors, democràtics, del català, i es dolia de no contribuir-hi prou: MVM, de la mala consciència ?infundada, si es vol? en feia desideràtums com el consignat. I tothom content.
En canvi, d'altres hispanòfons i lletratinents que, com Montalbán, provenien de l'esquerra i el democratisme, ara fa uns anys van espolsar-se el desassossec... amb la rebentada. D'un "ai las!, jo no col·laboro en la reparació històrica d'un intent de lingüicidi" van passar al "jo no sóc un desviat; el castellà també és llengua pròpia de Catalunya; prou d'imposicions lingüístiques del nacionalisme...". Diguem que la superació del sentiment de culpa es va afrontar per la via de la negació que hi hagués res de què sentir-se culpables i, correlativament, de l'afirmació individual de la pròpia identitat lingüística en oposició a la bèstia negra del nacionalisme.
I, certament, no hi ha res de què sentir-se culpables. Ara bé: en el procés pel qual es fa adoptar com a pròpia una llengua diferent de la que es parla amb la mare, o el pare, sempre hi intervé allò de la violència simbòlica. I s'hi tenen vivències d'indignitat lingüística. Crear les condicions objectives perquè tothom pugui fer igualment seua una mateixa llengua ?que és el que es proposa el model d'ensenyament lingüístic del Principat? vol dir, precisament, minimitzar tant com és possible els efectes d'aquesta violència, inevitable en societats heterogènies com la nostra. Vol dir mirar de dotar tothom del mateix bé simbòlic perquè ningú no s'hagi d'avergonyir, anys a venir, de no posseir-lo. A Guissona, on més de la meitat dels veïns són immigrants, ho saben, i per això han aprovat una moció en contra de la sentència del Suprem tocant al caràcter vehicular del català en l'ensenyament.
