La capitulació de Lleida enfront de l’exèrcit borbònic ─un exèrcit, amb tots els ets i els uts, d’ocupació─ va complir, aquest diumenge, 11 de novembre, 300 anys. El govern del país, la Paeria i la Diputació van commemorar l’efemèride a la Seu Vella, que és on els subalterns de Felip V van decidir emplaçar, a fi d’humiliar els vençuts, el seu nou quarter militar ─una caserna de cavalleria on els cavalls i els soldats van tenir residència, tal com ens ha recordat Joan F. Mira, fins a l’any 1949.
L’acte institucional va revestir-se de la mateixa dignitat d’un 11 de setembre, bé que el nombre de lleidatans ‘moguts’ no va arribar al que escau a una diada reivindicativa excepcional: hi hauria calgut (i més quan la majoria de la ciutat no en sap res, de l’11 de novembre de 1707) una mica d’’agitació i propaganda’, que és el que va propiciar l’èxit de la mobilització del passat 12 d’octubre en record de les víctimes del Roser i en contra de la conversió d’aquest edifici-símbol en un parador nacional ─per cert: enmig de l’acte institucional també van sentir-se els crits de ‘Salvem el Roser’.
Com en tota diada nacional, va haver-hi ofrena floral ─a la vora de la Porta dels Apòstols─ i parlaments. El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va ‘declarar’ Lleida la ciutat més damnificada, històricament, pel contenciós amb Espanya (“sempre ha patit més en les guerres i invasions que la resta de Catalunya perquè ho ha fet abans”) i per això va confiar, en la frase terminant del seu discurs, “que Lleida sigui la primera a assenyalar el camí cap a una pròxima victòria col·lectiva, que ja toca”. L’alcalde Àngel Ros, en canvi, va preferir referir-se a les victòries ja ateses més que no pas a les pendents: “si commemorem habitualment derrotes és perquè també hem aconseguit triomfar”. I és que, al marge de si aquest és un raonament consistent o no, cal no oblidar que, avui, a can PSC, l’optimisme forma part de la disciplina de partit. El president de la Diputació, Jaume Gilabert, el delegat del govern, Miquel Pueyo, i l’historiador Manuel Lladonosa van ser els altres oradors de la jornada.
El proper dissabte, 17 de novembre, la Federació Llull tornarà a fer-nos memòria dels 300 anys de la caiguda de Lleida. Serà en l’acte inicial de la campanya “300 anys. Caminant cap al futur. 1707-1714 / 2007-2014”. El marc, altra vegada, la Seu Vella. I la consigna, si fa no fa, la mateixa que en les dues anteriors convocatòries: ens hem refet de les derrotes… però tenim victòries pendents.
