Un s'imagina el think tank de CiU raonant que, en vista que la imatge del tripartit com a artefacte poc congruent i massa vacil·lant ha prosperat fins i tot entre els seus adeptes, l'oferta d'un govern fort i estable, de la mena dels que liderava Jordi Pujol, ja és, per si sola, electoralment potentíssima. Però que, després de la sentència del TC, de l'auge de l'independentisme i del canvi semàntic que està experimentant la noció catalanisme pragmàtic, una tal oferta curteja: no es fa càrrec del moment històric.
El pal del paller del nacionalisme català, a més de la certesa d'una gestió solvent, ha de vendre, doncs, ambició: alguna cosa que provi que ha entès que cal superar l'statu quo ?i que alhora posposi, és clar, el debat sobre com i quan s'ha de produir aquesta superació: CiU no concep la independència com un objectiu proposable, sinó com una eventual exigència de la majoria que caldrà atendre sempre que es reveli compatible amb un govern dels qui en saben. Una oferta nacionalment ambiciosa, dèiem, que seria, en termes de màrqueting electoral, la quadratura del cercle si, alhora, contingués una principi de solució per a la crisi econòmica.
Un s'imagina els membres del think tank convergent fitant-se els uns als altres i pronunciant, a l'uníson, "concert econòmic!". Aquest diumenge, 12 de setembre ?l'endemà d'una exitosa rèplica, a escala ponentina, del 10-J?, Artur Mas va presidir el consell nacional que CiU va celebrar a la Llotja de Lleida. El candidat de la federació es va referir a la necessitat d'aconseguir el concert econòmic perquè "Catalunya pugui administrar els seus recursos". "Sabem que és difícil, però és un objectiu que la societat catalana comparteix de forma molt àmplia."
De vegades, als creadors de ficció, enfrontats a una trama que s'ha embrollat massa i després d'haver-hi rumiat força, se'ls n'acut el desllorigador: "el tal és fill d'un incest". La trama del país també s'ha complicat força i el think tank de la federació ha fet com aquests creadors: un cop exhaurit el motiu de l'autonomisme i abans de poder escriure el de la sobirania, s'han empescat un recurs que permetés donar continuïtat al relat just quan més lectors necessita. El recurs és bo ?això del concert sona molt bé?, però reprodueix, il·lícitament, una de les característiques del discurs ficcional: no té cap correspondència amb el món empíric.
