Un cop feta l'anàlisi concreta de la situació concreta ?tal com recomanen els clàssics?, hem de dir, per exemple, que: 1. s maliciosament inexacte, si no rotundament fals, afirmar que en el desenllaç del 13D s'han reproduït els mals endèmics associats a l'independentisme ?doctrinarismes que duen a querelles internes, querelles internes que duen a escissions: les discrepàncies, tocant a la metodologia de les consultes i a l'oportunitat de rendibilitzar-ne els efectes amb una candidatura electoral unitària.
No desuneixen res per l'òbvia raó que els discrepants no estaven prèviament units, ni frustren els futurs referèndums, ni tenen res a veure, per descomptat, amb caïnitismes pretèrits (més invocats, val a dir, que coneguts) de l'independentisme català ?caïnitismes que, a més de ser això, guerres polítiques fraticides, podien resultar, vistos des fora, manicomials: en un 13D desenvolupat en els termes d'una confrontació cruenta entre sectors, d'aquelles que comprometien el crèdit i futur del moviment polític, hi hauria hagut distincions entre consultes autènticament rupturistes i consultes falsament autodeterministes, oposicions mútues a reconèixer la legitimitat de les altres convocatòries, comminacions creuades a no participar en els altres referèndums... i, naturalment, un participació pobríssima amb un impacte i un ressò simètrics. Les diferències sobre el com fer-ho i què fer-ne, expressades l'endemà mateix, encertadament o no, de manera pública, no alteren ni un bri la naturalesa del que va passar diumenge ?sense precedents, ni aquí ni au món.
2. No s'hi val a considerar-les, abans que se celebrin, irrellevants, anecdòtiques o mera propaganda política, talment un colla de mítings simultanis, i, en acabat, mesurar-ne l'èxit o el fracàs d'acord amb uns criteris d'exigència propis d'unes eleccions o referèndums oficials. Si la transcendència prevista es corresponia a la de l'anècdota, llavors els resultats, des del punt de vista de l'estat i dels paladins de la seua integritat, són, pel cap baix, alarmants. Si la disposició era avaluar-les com si es tractés d'unes votacions legals, fem-ho bé des de l'inici i que l'estat permeti la convocatòria d'un referèndum oficial.
3. Les apel·lacions a la unitat dels catalanistes (terme que aviat només admetrà independentistes com a sinònim amb significació política), sovint han estat tan honestes com buides de contingut programàtic o estratègic. Unitat, per fer exactament què? D'entre les moltes bondats de les consultes de diumenge, prou identificades i comentades a hores d'ara, n'aïllarem la següent: el 13D ha xifrat el sentit últim de la unitat política del catalanisme no autonomista ?ens consta, de Lleida estant, que alguns ja han començat a desxifrar-lo.
