De la mateixa manera que algú hauria pogut argüir, en contra de la implantació dels Mossos d'Esquadra, que la Guàrdia Civil era, mal que ens pesés, un element més de la identitat del país, avui, alguns eximis lleidatans afirmen, davant la perspectiva d'una veguerització' del Principat, que això de la província de Lleida' ja és la nostra forma genuïna de pensar-nos com a territori. I que la nova llei territorial és filla de la nostàlgia nacionalista més que no pas d'una racionalitat ordenadora. Deixant de banda suspicàcies lògiques, en vista dels precedents, a propòsit de l'augment de la burocratització (o de la pèrdua de poder correlativa a la de territori: l'alcalde de Lleida va referir-s'hi divendres passat i el conseller Ausàs l'ha respost, via weblog, avui), ¿de veritat algú creu que no té cap sentit històric, geogràfic, econòmic i, doncs, administratitu una vegueria de les Terres de Lleida ?posem per cas?

Vegueria de les terres de Lleida- o de Ponent? Heus-el ací, l'altre debat ?ara per ara incipient, bé que virtualment expansiu: les qüestions de noms' ens són, als catalans, molt llamineres. Els pros de la denominació Ponent són el seu suposat ecumenisme' ?un targarí es reconeixeria com a ponentí, però potser no com a lleidatà? i l'autocentrament nacional' que suposa ­?som ponent, només, si el nostre centre és Barcelona, igual que el País Valencià és el levante de Madrid (que ningú se sorprengui, doncs, quan aquest nou prodigi del socialisme espanyol anomenat Leire Pajín proposi, en lloc del PSPV actual, les sigles PSLE, això és, Partit Socialista del Llevant -). Els contres, que no és tan clar que les comarques del pla se sentin incòmodes amb la designació comuna de Terres de Lleida (com no cal ser un tarragoní estricte per identificar-se amb el sintagma Camp de Tarragona) i que, ¿per què hem ser els únics del país que ens definim, exclusivament, per referència a Barcelona? ¿Per què els altres tenen identitats, diguem-ne, substantives (els gironins són gironins, no pas llevantins) i nosaltres n'hem de tenir una de relativa ?al centre? Debats ociosos? Esperin-se.