El soci malfollat: heus ací el seguidor més fidel i, més entranyable, de l'avui ja extinta UE Lleida. Aclarim que l'adjectiu no al·ludeix, necessàriament, a la vida sexual de l'abonat, sinó al seu caràcter atrabiliari, a la seua propensió a la queixa i al vituperi, a un descontentament prodigiosament constant.
Alguna vegada, joves aficionats li han etzibat: "Per anar al camp i malparlar de jugadors i junta, més valdria que es quedés a casa." El nostre soci mai no s'hi ha tornat. Ha continuat mirant el partit i expulsant dimonis quan li ha plagut. I, amb el pas dels anys, no ha deixat d'escalfar el mateix seient amb la mateixa jeia, mentre que aquells tendres supporters que mai no xiulaven l'equip ja no van al camp ni saben el nom de l'entrenador.
El soci malfollat és un incondicional i s'ho cobra. Estima el club però fa molts anys que no n'espera res de bo. Alhora és cert que, de vegades, observant-lo, un es pregunta d'on carai surt tanta bilis. La UE Lleida SAE s'ha extingit i és clar que el nostre soci no s'estarà de dir que ell ja ho sabia, que tard o d'hora havia de passar. Però no s'hi rabejarà, en l'òbit. Serà el primer a fer-se soci de la institució que n'agafarà el relleu ─si és que això passa─ i a acudir al camp quan hi hagi partit. El nostre soci va sostenir durant molts anys el club i, si n'hi ha comprador, també sostindrà l'entitat que el succeeixi.
