Lleida · Això és, convenceran Rubalcaba i el partit del ministre Wert perquè abracin ben aviat l'antítesi exacta, no pas d'un aspecte accidental de la seua ideologia, sinó del seu principal a priori polític ─l'únic subjecte de sobirania és el poble espanyol.

Quan un membre del PSC ens refereixi un tal programa d'acció cal interrompre'l bruscament i fer-li entendre que no ens estem entenent, que nosaltres estem parlant de política: que és quan nosaltres expressem el desig de passar un cap de setmana amb Scarlett Johansson que resulta pertinent l'al·lusió a un estat català dins de la federació espanyola. 
El PSC ha abandonat definitivament l'alta política?
Nosaltres no som aquells romàntics ingenus que troben commovedora l'estampa de qui s'enfonsa políticament en l'anacronisme de les seues conviccions. Som individus barroers disposats a celebrar l'ensulsiada d'un partit que fa passar subterfugis inversemblants, desesperats, per belles conviccions: proposar la reforma de la Constitució perquè la llei suprema dels espanyols empari el dret a l'autodeterminació dels catalans, més que una maniobra dilatòria destinada a fatigar el moviment independentista, és un insult a la intel·ligència política del poble.

El PSC ha abandonat definitivament l'alta política? Historiadors més ponderats i menys barroers que nosaltres potser deixaran escrit que no, que va ser l'alta política ─encarnada per l'acció col·lectiva d'una majoria social─ la que va abandonar el PSC.