Lleida · Enfaristolat, un dirigent de la patronal convida a "recuperar aquells valors que, en altre temps, van presidir la prosperitat del país" i la tal niciesa, acollida amb aprovació, esdevé estímul per a converses de sobretaula entre homes i dones que mai no han deixat d'esforçar-se, que alhora són pares de joves que no deixen d'esforçar-se.

Referir-se als "canvis en l'estructura del mercat del treball" per donar compte de vides laborals errants deu correspondre a materialistes miops, eixuts d'esperit. Els autèntics exploradors de les fondàries socials parlen, per contra, de canvis en els "valors" ─del treball, de l'esforç, etc.─ i si mai han de girar els ulls cap al món prosaic, al·ludeixen als suposats estralls, en termes de rendiment i aprenentatge, d'una reforma educativa progre, o a la hipertròfia de l'estat del benestar, del papà estat, responsable últim que ens hàgim lliurat, tots plegats, a la mol·lície.
¿Se'n va, també, 'un referent social que ha renovat la vigència de valors com l'esforç'? Que en direm, de rucades"
Guardiola diu que plega i el barcelonisme, més o menys ostensiblement, està de dol. Se'n va un individu virtuós que ens ha fet, als culers, més feliços ─amb les mediacions decisives, és clar, d'una colla de partits i els consegüents resultats.

¿Se'n va, també, un referent social que ha renovat la vigència de valors com l'esforç, el treball? Que en direm, de rucades. Se'n va un home que ha fet bé la seua feina, i només els cretins amb ínfules de crítics assenyalen que això és notícia. Cretins, o incauts, que pensen en crisis morals i en la necessitat d'exemples socials per a masses informes, desorientades i proclius a gandulejar.