La insídia consisteix a al·ludir l'episodi de l'abraçada sense elucidar-ne el sentit, sense fer-la políticament intel·ligible, a fi d'activar tots els sobreentesos que convoca la imatge, de situar-la connotativament en una seqüència d'escenes històriques que testimonien traïcions de classe i venalitats polítiques vàries.
Convé al·ludir la imatge, i no explicar-la, perquè l'audiència es reconegui, immediatament, irreflexivament, complagudament, en aquell relat del sinistre Villarejo segons el qual el procés no és sinó una abraçada de l'ós burgès a la ingènua esquerra catalana, una arterosa maniobra de la classe extractiva per blindar la seua amenaçada hegemonia.
Convé al·ludir-la ─maliciosament─ i no explicar-la ─honestament─, perquè l'abraçada va ser, no pas el colofó naïf d'una transacció vergonyant entre dreta i esquerra (v.g., "jo et dono la independència si tu, Fernàndez, acceptes la privatització del sistema de pensions que Boi Ruiz ha dissenyat per a la república catalana"), sinó el segell emotiu d'una reeixida acció col·lectiva, civil i política, de desobediència a l'estat.
Això és: el timorat regionalisme conservador, agent polític de la plutocràcia i estabilitzador amatent de la democràcia postfranquista, espectador satisfet, si no col·laborador actiu, de la repressió a l'esquerra independentista, a primers de novembre del 2014 va coliderar un moviment de contestació amb totes les marques de fàbrica de la cultura política de l'esquerra rupturista. Les ferides per urpada d'ós ─en termes de factualitat històrica, no de facilisme retòric─ són a l'esquena de Mas, no de Fernàndez: ¿què collons aplaudiu, beneits de la Vall d'Hebron?
¿També us enriolareu quan algú al·ludeixi als aplaudiments que el rutilant líder de l'esquerra (esquerra?) espanyola va dedicar al cap d'un estat teocràtic i orgullosament masclista? ¿També celebrareu la causticitat de qui es refereixi a Carlos Jiménez Villarejo com a aquell militant de Podemos amb la mateixa sensibilitat cap a l'independentisme que el Batallón Vascoespañol? "La renda bàsica universal és una mesura subjectivament molt defensable... sempre que no s'estigui en condicions objectives d'aplicar-la": ¿us sembla, aquesta, una ocurrència digna de míting?"
En fi: ¿té Iglesias la més mínima idea de qui és el militant de l'esquerra independentista anomenat David Fernàndez, o només es tractava de fer demagògia per disputar l'espai electoral de la CUP? ¿Creu Podemos que la imputació penal del president Mas pel 9-N és un magistral ardit de la plutocràcia catalana, o bé és capaç d'admetre humilment aquesta altra hipòtesi, avalada per les anàlisis de la lluita de classes degudes al barbut de Trèveris: de vegades, agents conservadors acompleixen cursos d'acció històricament progressius?
