La construcció nacional de Pujol es va desenvolupar a nivell de tot el país ─a molts sectors socials─, amb la qual cosa es va permetre generar una certa estructura de Països Catalans. És cert que van existir certes febleses: potser caldria que hi hagués hagut més suports a alguns sectors que, tot i no ésser propers a CiU o al pujolisme, ajudaven a construir el país. Hi havia, però, un tarannà, unes complicitats que avui s'estan destruint.

En una reunió en la qual hi han participat històrics membres del pujolisme i representants de diferents entitats i col·lectius dels Països Catalans s'ha evidenciat un divorci actual entre la política del pujolisme i el pragmatisme de l'entorn d'Artur Mas. Aquest divorci, doncs, posa en perill la construcció nacional del país més enllà del marc estrictament institucional.

Efectivament, aquesta reunió, de la qual se n'ha fet arribar les conclusions al propi Jordi Pujol, ha preocupat l'expresident de la Generalitat qui veu com, dia rere dia, conscientment o inconscient, una part dels governants actuals estan desfent la xarxa de complicitats que ell mateix teixí durant dècades. L'excusa de la crisi econòmica no pot amagar la insensibilitat i el sectarisme ─acompanyat d'un partidisme mai vist─ per part de l'actual Govern d'Artur Mas. Una executiva ─la de Mas─ que, aprofitant l'actual conjuntura i d'una forma irresponsable, està afeblint aquells fonaments de la costrucció nacional que s'han d'anar fent amb discreció quan un país no gaudeix d'estructures d'Estat, com és el cas dels Països Catalans.

Diversos sectors del pujolisme històric estan pressionant Jordi Pujol perquè defensi la seva herència

Les reflexions que es van produir en aquesta reunió eren contrastades amb dues línies diferenciades: aquells qui creuen que tot plegat és una maniobra per afeblir allò que el PP anomena "el marc identitari català" i així acomplir uns suposats acords amb aquest partit nacionalista espanyol; i aquells qui creuen que tot plegat no és més que el resultat de la incompetència, la incapacitat i la manca de sensibilitat nacional d'alguns alts càrrecs del govern que ocupen llocs estratègics sense tenir la preparació i els continguts nacionals adients.

L'afer de Televisió de Catalunya (TVC) i l'abolició de la presència de la Generalitat a l'exterior són dos exemples d'una manca de política nacional o d'estratègia del Govern Mas que evidencien la destrucció del pensament catalanista i de la construcció nacional efectuada durant el pujolisme. Davant d'aquesta situació, diversos sectors del pujolisme històric estan pressionant Jordi Pujol perquè defensi la seva herència i no permeti que la malbaratin una sèrie de "jovenets" funcionaris que no saben el què ha costat construir les mínimes estructures de país a nivell dels Països Catalans.