El debat de divendres a TV3 va evidenciar dues coses: en primer lloc que la política catalana té unes coordenades pròpies quant a discurs i actors, que ni de bon tros se senten representades en el cara a cara bipolar entre Zapatero i Rajoy a Madrid; i la segona, la necessitat que el catalanisme i l’independentisme siguin presents a les Corts amb força i hi tinguin un paper rellevant. Bé per condicionar amb solvència les polítiques del govern espanyol de torn, bé per construir, també a la Carrera de San Jerónimo, espais de sobirania per a Catalunya i defensar els interessos de la seva ciutadania.
S’esperava que Carme Chacón fos el blanc de tots els atacs i, com és normal atesa la seva condició de partit de govern, se’n va endur la majoria a costa dels incompliments, la insolvència i les mitges veritats de Zapatero. Va sorprendre la radicalitat de la candidata del PP, Dolors Nadal, que sense cap mena de problema va recórrer de forma grollera i demagògica al problema de la immigració per intentar fer forat entre l’electorat de CiU i el PSC. Ni Rajoy va estar tan contundent el dilluns.
A diferència del que, erròniament, va fer Jordi Jané, de CiU, davant les càmeres de TVE, Duran i Ridao no van protagonitzar cap tangana a ulls dels espectadors de TV3, que són el seu públic més potencial. Cadascun va presentar el seu model i, malgrat alguns moments de tensió (normals i necessaris) entre els dos, no van incórrer en l’enfrontament agre. Duran va ser incisiu amb Ridao en la llei de dependència i el republicà el va saber contestar bé quan, interpel·lat per l’Entesa al Senat, va afirmar que al cap i a la fi no s’havia aconseguit altra cosa que un grup català més a la cambra alta i que el PSC deixés d’estar al grup del PSOE per fer pinya amb ERC i ICV.
Un i altre van demostrar que el catalanisme és, a dia d’avui i malgrat els desenganys, una opció útil a Madrid i que té dos polítics de nivell per representar-lo. Si hi ha un govern advers caldrà la legitimitat que donen els vots i els escons per poder fer oposició amb força i si és amb un govern amb el que es pot arribar a acords perquè és necessària una alta capacitat de condicionar. El missatge va ser clar en el sentit que quedar-se a casa no fa altra cosa que beneficiar al PSOE o al PP perquè la base electoral d’uns i altres no es planteja possibilitats com l’abstenció o el vot en blanc i s’acabarà de mobilitzar en el tram final de la campanya.
Mentre Joan Herrera i Dolors Nadal cuidaven el seu hort, la candidata del PSC es va dedicar a cantar les bondats de Zapatero. Actuant de presidenta del club de fans del president espanyol a Catalunya va passar de puntetes sobre els temes més punxeguts, però va trinxar Duran quan va evidenciar el problema de discurs de la federació sobre les aliances postelectorals. I és que, cas que Zapatero vulgui pactar amb CiU, feina tindrà la federació a aclarir-se sobre quines són les condicions i si aquestes inclouen un canvi a curt o mig termini del govern català o de les regles del joc.
Duran i Ridao van estar hàbils en recordar que el PSC mai havia estat capaç de trencar la disciplina de vot dels socialistes espanyols i, per tant, van deixar sense efecte la frívola afirmació inicial de Chacón quan un Cuní com sempre sobreactuat li preguntava si, cas de xoc entre els interessos catalans i els de Zapatero, trencaria la disciplina de vot i ella deia que sí.
El candidat republicà, que no va exhibir un discurs independentista tan insistent com en la resta de la campanya, va desaprofitar, però, l’ocasió de presentar Esquerra com la força més útil a Madrid per defensar els interessos del govern de Catalunya, atès que el PSC és al costat del PSOE (Chacón és ministra de Zapatero) en la mesa de negociacions i ICV té grup compartit amb IU i una força molt limitada. ERC doncs assumeix el desgast de governar amb Montilla però no en treu profit quan pot.
El format del debat (TV3 va permetre la interpel•lació i va fugir del model de monòlegs de TVE) va provocar, però, que en els moments més calents uns i altres es tallessin i les argumentacions es puguessin desenvolupar poc. Però això també li va donar una certa agilitat. Llàstima que els efectes del debat a cinc en clau catalana seran curts perquè dilluns hi ha el segon cara a cara a Madrid.
