Primer va ser la intel·lectualitat del PSC que, cansats del viatge federalista i sense trobar federalistes a Espanya, va començar a obrir-se a l'horitzó de la sobirania nacional.

Ara, el líder d'UDC Josep Antoni Duran i Lleida, que sempre s'ha manifestat no independentista, comença a adonar-se que cal revisar els dogmes de fe i els seus peatges imposats durant la transició, així com també les pors que van conduir-nos a l'estat de les autonomies. s a dir: cal revisar el cafè per tothom.

Amb la seva sentència, el Tribunal Constitucional s'ha equivocat tant pel futur d'Espanya que difícilment es podrà reconduir la situació, i menys encara si persones com Josep Antoni Duran i Lleida es plantegen acabar amb el cafè per tothom. L'impacte de les paraules del líder d'UDC primer, i de Jordi Pujol pocs dies després, col·loquen els poders de l'Estat en un replantejament institucional que la majoria de polítics i analistes catalans encara creuen que no són capaços de fer. Duran i Lleida i Pujol han obert la ferida. Té futur l'estat de les autonomies? La caixa dels trons l'ha acabada d'obrir del tot Mariano Rajoy, culpant les autonomies de l'actual crisi econòmica i institucional.

En els propers mesos, passades totes les comtesses electorals, Catalunya i els seus polítics -entre ells el moderat Duran i Lleida- caldrà que es plantegin si és possible l'Espanya plural o si aquesta és una entelèquia i cal construir l'Estat català.