Joan Laporta ha posat aquesta setmana en marxa la seva pàgina web. s un pas més en la seva carrera política, que es dóna per fet que inclourà la presentació d'una candidatura de caire personalista que, entre d'altres, integrarà a Reagrupament. La formació que lidera Joan Carretero encara intenta sobreposar-se a una crisi interna que n'ha soscavat la credibilitat.
El president del Barça ha fet fins ara un discurs nítidament independentista i molt allunyat dels postulats moderats que, en matèria d'autogovern, manté el PSC. Però ell es pot convertir precisament en la millor garantia de la presència dels socialistes al Govern per tercera legislatura consecutiva. Totes les enquestes indiquen que, amb Laporta a la línea de sortida electoral, el tripartit no sumaria en cap cas. El president del Barça aconseguiria vot d'Esquerra i també de Convergència i l'abstenció. En tot cas no esgarraparia prou vot de la federació per possibilitar que els socialistes quedessin primers, però sí que faria prou mal als republicans com per fer inviable la suma d'un tercer tripartit.
Amb un resultat discret de CiU i un tripartit que no sumaria gràcies a l'aparició de Laporta (que podria fer entre 5 i 10 diputats) Mas no podria posar en pràctica la seva desitjada geometria variable, que li hauria de permetre governar en minoria amb suports puntuals de republicans, socialistes o populars. Només la suma CiU-PSC donaria una majoria estable.
Al PSC admeten que aquest escenari al Parlament, sumat a les urgències del govern espanyol a Madrid, que segueix sense una majoria i un rumb estable per fer front a la crisi, els obligaria a deixar governar Artur Mas a canvi dels vots del grup de Josep Antoni Duran i Lleida a Madrid. Un esquema, el de la sociovergència a Catalunya i a Madrid, que es podria perpetuar sempre i quan Mariano Rajoy no guanyés les properes eleccions generals. I una fórmula de govern en la que hi tindria molt a veure, vulgui o no, l'encara president del Barça.
