s a punt de resoldre's en un o altre sentit la negociació del finançament autonòmic, que ha ocupat bona part de l'atenció mediàtica durant aquest curs polític. Aquest va ser, durant el llarg debat de dos anys fins que es va aprovar l'Estatut, el motiu que per
si sol havia de justificar dotar-se d'un nou autogovern. "El finançament ha de ser a l'Estatut", proclamaven uns i altres l'estiu de 2005 quan el Parlament es preparava per donar-hi llum verda i la nova Espanya' de Zapatero, sostingut aleshores per ERC i ICV i amb la predisposició de CiU a col·laborar, havia de respectar (o ratificar) la voluntat dels catalans de bon grat.
Surti com surti el model, per damunt o per davall dels 3.500 milions d'increment net dels recursos per l'escanyada Generalitat, l'espoli fiscal seguirà i el seu procés de gestació, que se saldarà amb un any de retard, deixarà en evidència fins a quin punt l'estat de les autonomies de la Constitució de 1978 no només no resol l'encaix de Catalunya dins d'Espanya sinó que, a més, s'ha convertit en una autèntica fàbrica de frustració i està esgotat.
L'Estatut i el seu esperit hauran quedat segurament complerts només a mitges i, a Madrid, seguiran pensant que Catalunya va plantejar malament la seva estratègia perquè va demanar un impossible. Espanya no és, ni ho vol ser, un Estat federal. No és prou forta per curtcircuitar del tot projectes d'autogovern com l'Estatut però sí que ho és per escapar de l'embat descentralitzador i mantenir intacta, amb l'excusa de la solidaritat, la seva tendència unitarista.
Una pulsió que, en dissenyar un model autonòmic igualitari, complica cada cop més les coses. Les autonomies amb poca ambició nacional -especialitzades en no tenir menys beneficis dels que Catalunya aconsegueix en cada procés- no tenen ganes d'assumir unes competències que queden curtes a bascos i catalans. La majoria espanyola, de dretes o d'esquerres, no vol, però, saber res de dibuixar un nou model d'Estat i aquells per a qui es va dissenyar ja no troben resposta. Ho vam veure amb l'Estatut, ho hem vist amb el finançament i ho veurem amb el que vingui.
