El passat dissabte CiU va llençar Xavier Trias com a candidat a les eleccions municipals de 2011 a Barcelona enmig d'un clima de gran eufòria. L'optimisme no és nou, però potser aquest cop és més alt que altres vegades i la seguretat en la victòria és total. Coincidint amb la nova sortida a la palestra del veterà dirigent nacionalista, els socialistes catalans han donat mostres de fins a quin punt estan nerviosos pel seu futur polític a la capital catalana.
Un diari barceloní va publicar que l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell, a qui s'havia situat darrerament com a proper a Convergència Democràtica a través de la Casa Gran del Catalanisme que comanda amb un èxit més aviat discret pel que fa a incorporacions Agustí Colomines, es postulava com a cap de cartell. Va ser el tret de sortida. De l'olla a pressió que són ara per ara els socialistes catalans a Barcelona n'han començat a sortir altres noms: de Montserrat Tura fins a Carme Chacón. El PSC ha intentat frenar el qüestionament públic d'Hereu, molt tocat després del fracàs de la consulta de la Diagonal, per la que va assumir totes les responsabilitats Carles Martí. Per fer-ho ha confirmat com a alcaldable Hereu, però tothom és conscient que la situació pot donar un tomb en qualsevol moment.
Hores d'ara, segurament les opcions d'Hereu només passen pel calendari. Res recomana al PSC prendre decisions dràstiques abans d'unes eleccions catalanes que ja es presenten molt complicades per Montilla. Els comicis seran a la tardor. La data més probable és el 28 de novembre. Quedaran només sis mesos per les municipals de 2011. Massa poc temps per llençar un candidat que connecti amb la gent i trepitgi els barris de la capital catalana. En tot cas, només un bon resultat de Montilla i els seus socis que permetés refer el tripartit facilitaria un relleu tranquil com els que agraden al PSC. Un PSC en crisi i derrotat a la Generalitat difícilment faria moviments arriscats tot i el perill de perdre la capital catalana. Però és evident que, en qualsevol cas, Trias i CiU fan més por que mai i Barcelona pot deixar de ser governada per l'esquerra 32 anys després. El gran dubte és en qui es recolzarà Trias per aconseguir l'alcaldia.
