Mentre els socis del tripartit baixaven de vots, ICV va aconseguir l'any 2006 una remuntada i els seus millors resultats al Parlament des de l'època del PSUC. S'aprofità de cert vot de càstig als socialistes per part dels qui creien que aquests no havien tractat correctament al president Maragall. Un dels fets més destacats de les anteriors eleccions és que va aconseguir, per primera vegada, representació a les quatre demarcacions catalanes. Confirmava la tendència d'una ICV amb un electorat diferent del que havia tingut el PSUC. Cada vegada més semblant al d'ERC i menys semblant al del PSC. Un electorat menys obrer i més universitari, també més catalanoparlant, sensible al sobiranisme, i sobretot proper als moviments socials.
Com una manera de reconèixer aquest canvi del seu electorat, ICV està culminant la renovació de tots els seus caps de llista en totes les convocatòries electorals. Una nova generació de dirigents reflex del seu nou electorat. Dues d'aquestes noves cares Raül Romeva i Ricard Gomà, candidats a les europees i a les properes municipals a Barcelona, ja han donat suport personal explícit a les consultes per la independència. Joan Herrera, trencant amb la generació de Ribó/Saura que provenia tota ella del PSUC, és el candidat al Parlament més jove de tots els partits i presenta ICV com l'únic partit autènticament renovat.
ICV s'enfronta a diversos dilemes, sobretot el de veure com li afecta el fet d'haver gestionat el Departament d'Interior i, en concret, la política de seguretat . Ha estat una gestió que no ha estat ben rebuda pels cossos i professionals policials però per motius diferents tampoc per un sector dels moviments socials ciutadans, d'on treu bona part dels seu electorat. En canvi, les duríssimes crítiques de l'oposició contra les decisions "radicals" dels Departaments governats pels ecosocialistes, no sembla que hagin de tenir efecte al seu electorat, que pot arribar a percebre-les com a elogi.
Per altra banda, els resultats d'ICV sempre tindran el problema d'una limitació per les coalicions. Només pot pactar amb PSC i ERC, mentre que els seus socis de tripartit tenen altres combinacions. ICV defensarà a ultrança, encara que sigui en solitari, la reedició del govern d'esquerres. Un tripartit que difícilment repetirà, i no només perquè les enquestes detectin un estancament de totes tres formacions, sinó perquè Esquerra ja ha dit que posa condicions inassumibles pel PSC per fer-ho.
