L'Oficina Antifrau de Catalunya podria morir abans de néixer. El ple del Parlament va aprovar la passada tardor, només amb els vots del tripartit, la llei de creació d'aquest ens que fiscalitzarà les Administracions. En el cas dels ajuntaments ho farà amb limitacions, però l'Oficina dependrà del Parlament. Quan es va crear, CiU i PP li van negar el seu suport malgrat que es dotava d'un funcionament independent de l'executiu i el nomenament del seu director, a més de requerir tres cinquenes parts de la cambra catalana, era per sis anys, anant més enllà de la legislatura.
En qualsevol cas, s'havia de triar el director un cop creada l'Oficina, que la federació nacionalista va menysprear titllant-la d'"oficina de col·locació d'ERC". I aquesta setmana s'ha evidenciat un bloqueig important en el nomenament del fiscal David Martínez Madero, candidat des del primer moment a dirigir-la. Tots els grups coincideixen en la idoneïtat del perfil -més després de l'exhibició de capacitat i independència que va protagonitzar en el seu examen' en la comissió parlamentària- però CiU i el PP es neguen a votar-lo per dirigir-la i fer una realitat l'Oficina perquè encara en qüestionen les funcions i creació.
I si CiU i el PP tenen aquesta actitud de bloqueig pur i dur (la federació parla de tornar a debatre la llei i té especial interès en qui serà el segon' de Madero) el PSC sembla que esgota la seva paciència i està disposat a veure com descarrila un projecte que mai no li ha fet massa il·lusió, sobre tot per la intervenció que pugui fer en els ajuntaments. Miquel Iceta va proposar aquesta setmana forçar ja una votació al ple del Parlament sobre el nomenament del director. D'haver-se fixat la votació per la setmana que ve, sense el consens garantit, CiU i el PP s'haurien retratat, però el projecte hauria quedat tocat de mort.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha aconseguit una pròrroga per seguir negociant amb les dues formacions conservadores el nomenament. I és que l'Oficina Antifrau és un projecte d'Esquerra que ja es va incloure en el Pacte del Tinell que va fer president Pasqual Maragall l'any 2003. Es pot afirmar que el pare de la criatura' és l'ara diputat Xavier Vendrell, que va tenir un paper clau en la seva gestació ja en la passada legislatura, quan era secretari general de la conselleria en cap. Els republicans, satisfets per l'acollida inicial de la llei del cine en els darrers dies, temen ara pel fracàs del seu projecte de mans netes' governamentals.
